dilluns, 22 de febrer del 2010

La mirada d'Espriu

F. Vera: Escala del Col·legi de Sant Domingo. Castelló de la Ribera. 2010


Entra la tranquil·la tarda
pel lent camí de la mirada.
S. Espriu

Hi ha qui entén la fotografia com una tècnica que només pot funcionar cercant imatges a l'exterior, alhora que pensa que la pintura plasma aquelles que li venen a l'artista des de l'interior. I qui així pensa, pot arribar a considerar que el pintor crea i que el fotògraf, com a molt, només recrea. Res més lluny, però, de la realitat si es considera que la fotografia depén exclussivament de la mirada, una estricta activitat mental de recepció i d'interpretació que permet de suggerir realitats enllà de la realitat.
La mirada, lluny de ser cap ciència infusa, necessita d'atenció, d'observació i de curiositat, però també, i no en menor dosi, de formació i de sedimentació cultural. La mirada no depén exclussivament del que el món exterior ens mostra, sinó, i sobretot, del que nosaltres hi afegim, de les imatges que s'ens han anat configurant al llarg del temps, pels més diversos camins, al nostre interior. Això és el que fa que cada mirada siga única, no sols perquè les capes sedimentades siguen distintes en cada un de nosaltres, sinó també, per aquell bri d'intuició o de sensibilitat diferent que cadascú hi aporta. Podríem dir que la combinació de cultura i d'intuició seria qui definiria aquell "lent camí de la mirada" que diu el vers d'Espriu. I si cite Espriu —al marge de col·laborar, ni que siga tangencialment a l'homenatge blogaire que avui, 22 de febrer, se li tributa en el vint-i-cinquè aniversari de la seua mort—, és perquè les imatges dels seus poemes han deixat en la meua mirada una empremta indeleble des de què llegira per primer cop La pell de brau o les Cançons de la roda del temps: "El rellotge, al blanc mur,/ diu com se'n va la tarda"... Podrieu trobar imatges més potents que aquelles que recullen alguns dels seus versos? Llegiu Espriu —la mirada no és propietat exclussiva dels fotògrafs—; llegiu-lo, a ell o a d'altres poetes, tant s'hi val, per multiplicar la vostra capacitat de generar imatges. No se'n penedireu d'això.
.

1 comentari:

  1. Res de participar tangencialment: una mirada polièdrica d'Espriu és el que cerquem i cada apunt aporta una visió molt personal d'ell.

    Gràcies per afegir-te a l'homenatge!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.