diumenge, 21 de juny del 2009

el safareig

F. Vera: Safareig al campet de Joan. Sueca. 2009

Ja que som a l'estiu, permeteu-me una imatge refrescant, que ja en patim, de calor, a cor que vols. És, aquesta, una imatge feta una mica a repèl, amb una intenció més aviat didàctica que creativa.
Érem al campet del meu amic Joan (ja n'he parlat en altra ocasió de l'ombra que hi dóna la parra i la figuera i de les paelles tan bones que ens fa) i duia la càmera per casualitat, perquè havia d'anar a fer unes fotos més tard. Joan havia acabat d'omplir el safareig que hi té, el cel era d'un blau lluminós i net i s'hi reflectia en el doll d'aigua amb la mateixa intensitat. Com que el safareig hi és en alt, el nivell de l'aigua quedava quasi a l'altura dels meus ulls. Parant-me a mirar la làmina líquida me n'adone de que l'efecte de refracció produix la sensació de què la profunditat del safareig, que és uniforme, sembla anar variant, i, tanmateix, s'hi veu clarament en el reflex dels cantells del safareig l'efecte de difracció òptica en bandes de color.
L'observació i el fet de dur l'aparell fotogràfic em fan decidir-me a fotografiar l'efecte per usar-lo com exemple a les meues classes, ja que de vegades costa de fer entendre aquests dos conceptes òptics als alumnes quan els parle de les distorsions i les aberacions dels objectius. Però, una vegada la càmera en la mà, el que havia de ser un simple exemple d'intenció merament didàctica se'm revela com quelcom molt més proper, molt més emotiu. És la frescor que hom desitja assolir els calorosos dies de l'estiu, és el cel net i intens tan característic dels dies de bon temps, la tranquilitat dels horts, lluny del tràfec de la ciutat, l'espai on hom respira relaxat.
De vegades, les imatges s'ens venen de cop i volta, presentant-se de sobte, tot insinuant-se, intentant captivar la nostra mirada. Com tantes altres coses que s'ens passen pel davant, reclamen la nostra atenció, ens sedueixen i ens fascinen. Potser tendim a somniar amb temàtiques excelses, amb esdeveniments transcendents, amb imatges mítiques, però més aviat les nostres imatges s'hi troben a partir de la humilitat de les petites coses que, encara que no ho vulga'm veure, tenim al davant dels nostres nassos.
.

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. A vore ara, google chrome, et preguntava en quatre o cinc formulacions diferents :D que com havies aconseguit que no semblara migdia?

    pd. ja m'he subscrit al bloc. Així no me n'adonaré tan tard del teu aniversari: felicitats amb retard!

    ResponElimina
  3. Gràcies per la felicitació i per la subscripció, Juan.
    Pel que fa a la foto i a com no sembla ser la llum de migdia (crec que sí que es nota en la foto que és aquesta hora), crec que s'hi déu a la distribució dels elements de la imatge. L'aigua del safareig és un potent reflector que "reompli" bona part de les ombres de la llum cenital de migdia. Tanmateix, l'eix òptic és situat quasi paral·lel a la superfície del safareig i això evita l'efecte de mirall, deixant veure el fons i les parets (quasi com si hagués emprat un filtre polaritzador) i com que les parets de la bassa estaven acabades de pintar de blau, tot això ajuda a la saturació de color. Potser la captura en raw a 14 bits, i la posterior edició a 16, la captura en l'espai de color profoto i atinar en l'exposició per no tapar ombres ni cremar llums, hagen acabat de enllestir-la, la foto. Bé, també hi ha una estoneta d'edició, encara que no massa, per deixar-la en el punt jus t de contrast.
    No obstant això, com que per a internet cal emprar l'espai de color sRGB, la saturació i la gamma de blaus s'ha perdut una mica.
    T'espere més per ací, i sempre agrairé els teus comentaris.

    ResponElimina
  4. Impressionant, Paco! Em voràs més per ací: magistral resposta. Gràcies!

    Juan

    pd. altra vegada google chrome.

    ResponElimina
  5. Sin duda, refrescante.
    La imagen tiene un aspecto puro y limpio, además de reconfortante y tranquilo.
    Me haces recordar que por ejemplo este año la edición de Photoespaña trata sobre "Lo cotidiano", eso tan cercano que por ese motivo, resulta tan olvidado.
    La fotografía además de una bonita imagen tiene la particularidad de ofrecernos sensaciones.
    Si somos capaces de captar y mostrar esas sensaciones a las que hago referencia, será un buen trabajo por nuestra parte.

    Saludos desde Castellón en un caluroso día ;)

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.