divendres, 1 de maig de 2009

Per què fotografiem el que fotografiem?

F. Vera: Begudes, Fontanars dels Alforins. 2009

Acabava l'anterior post amb una frase de Clemente Bernard que venia a dir que no sols cal tenir en compte què i per què fotografiem, sinó també com ho fem. Si en aquell moment posava l'èmfasi en el com, avui voldria centrar-me en el què.
Dèia Susan Sontag que en fotografia el tema sempre condiciona el resultat, però també que fotografiar és conferir importància. Si de la primera afirmació en tinc algun dubte, amb la segona n'estic més d'acord. És cert que si el que fotografiem és una porta, el que apareixerà a la imatge serà una porta, però eixa no és la qüestió, sinó el "com" s'hi mostrarà, el sentit que aquesta porta tindrà en la imatge. En canvi, però, si dirigim l'objectiu de la càmera cap a una porta en concret és perquè l'hem triat d'entre altres possibles portes (o d'altres possibles objectes), perquè la nostra mirada l'ha diferenciat per algún tret especial (independentment de la seua singularitat o banalitat intrínseca).
Ara bé, com s'hi produeix eixe efecte de diferenciació que ens mou a fotografiar res? Potser per a un fotoperiodista implique donar informació d'un fet, d'un esdeveniment, d'una situació. Qui sap si per a un fotògraf, diem-ne, "creatiu" es tracta de la inclusió de la imatge resultant dintre d'un cert discurs estètic, conceptual o programàtic. Però tant els uns com els altres —i entre mig hi podeu posar totes les activitats fotogràfiques que vulgueu— poden trobar-se en ocasions en què es veuen menats a fotografiar coses, objectes, situacions que res tenen a veure amb el que respon al programa (tot i que de vegades les imatges resultants poden engegar-ne un de nou). Aleshores què és el que ho motiva? Resulta difícil d'explicar. La fotografia, en el fons, no faria cap altra cosa que donar resposta a una pulsió, a un impuls incontrolat de la visió, a la revelació momentània, intuïtiva, d'un significat oculte de la realitat només perceptible en la ordenació de l'escena en el visor de la càmera. Un significat que, tot revelant-se, no en desvetlla el secret i només suggereix interpretacions possibles a partir d'una única evidència: el que la imatge mostra.
En la foto d'avui, no sabria dir que em motivà la imatge, si la porta i la finestra, si l'aparell d'aire condicionat o les caixes de begudes... Cap d'aquestes coses, per elles mateix, haurien atret la meua atenció, potser només es va tractar d'una ordenació de totes elles en el disc dur del meu imaginari personal. El secret..., tempteu de trobar-lo en el que us suggeresca l'evidència.

2 comentaris:

  1. sovint només es tracta d'un impuls, d'un crit que l'objecte o l'escena et fa i tens la necessitat de captar-la.
    Cal dir que des de que tinc un blog, les meves fotos han canviat molt; ara em fixo en petits detalls que abans em passaven desapercebuts

    ResponElimina
  2. Es un tema un tanto delicado y creo que en ocasiones puede ir en función de la personalidad del fotógrafo, o incluso del momento personal en el que se encuentre.
    En esta fotografía que has realizado veo una imagen muy limpia y ordenada, con los elementos bien situados y por consiguiente bien compuestos. Esto me da que pensar que reúnes esas cualidades.
    Ahora bien, si por el contrario, lo fotografiado es un ambiente decadente, ruinoso, o incluso desordenado o un tanto caótico es mas común que nos llame la atención fotográficamente hablando, y hacer una instantánea de ese ambiente, no tiene por que indicar que el fotógrafo reúna esas condiciones...no se si me abre sabido explicar bien ;)

    Saludos.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.