divendres, 29 de maig de 2009

són les fotos al·legories?

F. Vera: (59º 25' 37" N; 17º 57' 01" E) (28/07/2006; 18:55:25)

Seguint una mica el darrer post, heus ací una altra porta. La fotografia forma part de la sèrie Urbs mínima (editorial Afers, 2009, de venda a les millors llibreries!) i si la duc ací (veureu que habitualment penge fotos "soltes" que no pertanyen a cap sèrie) és perquè he trobat aquesta cita de Craig Owens i m'ha vingut la imatge a la memòria: "No obstant això, si les seues fotografies [les d'Atget i les de Walker Evans] són al·legòriques, és perquè allò que ofereixen no és cap altra cosa que un fragment de manera que allò que afirmen és la seua pròpia arbitrarietat i contingència".
Són, aleshores, les fotos, les imatges fotogràfiques, al·legories? Aquesta mateixa imatge d'una porta blava, és una al·legoria?
El Diccionari General de la Llengua recull la següent accepció per a al·legoria: "representació metafòrica d'idees abstractes a través de figures o temes plàstics". Podem, doncs, percebre ací, una idea de confrontació entre interior i exterior, entre obert i tancat? Potser hi ha la metàfora d'una idea abstracta? No ho sé, o no m'ho havia plantejat, almenys, d'aquesta manera. Si, com afirma Owens, aquesta capacitat al·legòrica depén de la fragmentació, aleshores no cabria el dubte de que aquesta foto —com qualsevol foto— ho és, perquè qualsevol fotografia duu implícita la fragmentació, i com a tal també està subjecta a l'arbitrarietat i a la contingència. Els recursos expressius de la fotografia s'hi basen en aquests trets, uns trets que potser dónen lloc a l'al·legoria, però no obstant això i tal i com jo ho entenc, no és suficient per confegir una imatge colpidora, sinó que cal anar enllà, transpassar l'al·legoria i assolir un cert grau de polisèmia capaç de suggerir diversitat d'interpretacions o de matissos en qui l'observa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.