El centre del món

F.Vera: Habitació d'hotel. Perpinyà. 2009

Aquest cap de setmana he hagut d'anar a Girona, Perpinyà i Elna per fer unes fotografies. L'hotel, a Perpinyà, ja el podeu veure a la foto de la capçalera. Crec que hi ha pocs llocs on haja dormit que superen en coentor aquest que ací mostre. Els llençols i les estovalles mantenien el nivell de decència adequat, però l'ambientació era de pel·lícula americana de la sèrie B.
Potser si hagués estat una habitació més "normal" m'hauria tombat al llit i hauria llegit una estona, però aquesta cambra, des del mateix moment en què vaig obrir la porta i encendre els llums em va generar una forta atracció particular. Una pulsió escòpica —que ja havia vingut generant-se pel passadís tot de moqueta roja i llum incerta— es concentrà en aquell reduït espai. Aleshores, doncs, l'única solució possible era fotografiar l'indret.
Podrieu pensar que tractava de mostrar la coentor, d'establir una prova fefaent d'un lloc tan particular, però es tractava, més aviat, d'esbrinar on hi era el punt de fascinació de l'indret i què m'havia generat el desig d'obtenir una fotografia d'aquell fosc racó. La manca de gust, l'empaperat horrible, la cortina vetusta i els fanalets pengim-penjam els percebia com a ingredients amb els quals, combinats adequadament, s'hi podia confegir un atractiu plat amb un mínim d'interés visual.
Picasso, tan afeccionat a les sentències i a les frases lapidàries, digué en certa ocasió que només de les coses lletges es pot fer art. No ho sé, com tampoc no sé si sóc, o si vull ser, artista (d'això ja en parlarem un altre dia), però no sé per què a mi no se'm pot revelar la llum excelsa en una horrible habitació d'hotel, si Dalí —que no és sant de la meua devoció, no aneu a pensar— trobà que a pocs metres enfront d'aquest hotel, en l'estació de Perpinyà, hi havia el centre del Món.

.