Una paret blanca

F. Vera: Parets blanques i cel blau, Ares del Maestrat. 2009

Dissabte a la tarda. Museu de Belles Arts de Castelló. Hi ha l’exposició de Cartier-Bresson muntada per la Fundació La Caixa. Comente amb Paco Martí (com m’agraden les fotos de Paco!) els enquadraments ajustats de les imatges que tenim al davant, la precisió geomètrica amb que estructura la imatge, la qualitat i cura que s’ha posat en el tiratge de les copies de l’exposició, sobre l’estètica “Magnum” que ja algunes de les imatges finals manifesten. Fem reeixir, l’un i l’altre, aquelles fotografies que ens són predilectes (hi coincidim més que en discrepem), quan de sobte ens topem amb la fotografia presa a Sinfos, Grècia, en què una xiqueta puja a salts un carrer d’esglaons que passa entremig de cases de parets blanques i portes tancades, a sobre un breu cel fosc que delata l’ús d’un filtre taronja. Davant la imatge, Paco diu: “sempre que veig aquesta foto m’entren ganes de fotografiar una paret blanca, però quan en trobe una i la fotografie, mai no m’agrada el resultat, és ben difícil, això”. Em sorprén la confessió que em fa Paco. També a mi m’atreuen les parets blanques, o no tan blanques, com a motiu fotogràfic i també jo hi veig la dificultat. Aquell mateix matí, en què jo havia de fer unes fotos d’encàrrec a Catí i Ares i havia quedat amb ell per anar-hi, tots dos, davant d’una paret blanca acabada de pintar havíem reaccionat quasi a l’uníson. El que jo vaig mirar ho teniu en aquest post, el que mirà Paco potser ell ho penge, si li agrada el resultat, a llum invisible, el seu bloc.

.