dimecres, 13 de maig de 2009

És la geometria, estúpid!

F. Vera: Bar. Marroc. 2008

Patesc una obsessió que m’aflora quan fotografie: la d’assolir una composició equilibrada. Tant és així que seria capaç de rebutjar una imatge amb moltes altres qualitats si no acomplís aquesta premissa. I no obstant això, sóc conscient, ben conscient, de què una bona composició no procura una bona fotografia, molt menys una fotografia extraordinària. Si així fos, seria ben fàcil de fer bones fotografies, i aquest no és el cas.
Hi ha també el tema, l’interés d’allò fotografiat. Però tampoc això garanteix una imatge colpidora. Temes importants, transcendents, sovint han quedat en la pura anècdota i temes banals, prescindibles, formen part indefugible del nostre imaginari.
De vegades es recorre a la llum com a element determinant de la qualitat d’una fotografia. Hi ha, però, moltes fotografies amb llum reeixida que no van enllà mentre què d’altres en què no s’hi pot destacar de cap manera aquesta qualitat ens resulten aclaparadores.
La qualitat tonal exquisida del blanc i negre o l’ús rigorós del color són altres recursos als quals hom recorre sovint per determinar qualitats d’una imatge, però, tanmateix, tampoc no fan reeixir la imatge per sí mateix.
La composició, el tema, l’ús de la llum i la gamma tonal són elements determinants en la pintura, potser, fins i tot, elements suficients per fer una bona pintura. Però no ho són en fotografia, ni encara què hi afegim una altra qualitat molt valorada pels fotògrafs: una exposició ajustada que ens done bon detall tant en les llums com en les ombres.
L’aplicació de tots els anteriors recursos ens menarà a obtenir imatges “correctes”, sense més, però si el que volem és obtenir imatges colpidores, ens cal alguna cosa més, alguna cosa que resulta difícil de concretar, alguna cosa que podem sentir, comprendre de manera emotiva, però què se’ns fa difícil d’explicar amb paraules, de racionalitzar d’alguna manera.
Una fotografia no deixa de ser una obvietat, és cert, però tanmateix pot obrir-nos la porta a interpretacions diverses. Una fotografia és un artefacte on poden mancar tots aquells trets definidors de qualitat que hem enumerat i, malgrat això, ser ben colpidora, una imatge magnífica.
Però jo, no obstant això, continuaré amb la meua obsessió per la composició equilibrada i davant els temes que m’inciten a fotografiar sempre rememoraré aquella paràfrasi de Ramon Masats: “és la geometria, estúpid!”.
.

1 comentari:

  1. M’agrada el que veus amb la càmera i a més, quan ho documentes tan bé amb eixa traça fàcil que tens en descriure-ho tan de cor, tot el que trobes per tot arreu, tan ben descrit baix els seus peus llargs, com arrels que enforteixen encara més les teues fotos. Jo em crec la teva sensibilitat artística reflectida tant amb la visió intuïtiva retallada, com amb l’estima literària. L’art ha segut de sempre portador de misteris indescriptibles i d’ací, eixe enigmàtic atractiu que hi tenen amb la timidesa o amb la potència, les obres d’art en general. Per això crec que a vegades, la tècnica apressa junt amb allò que mai no saps d’on ve, formen el tot, que desprès amb el silenci moltes vegades sorprèn. j.b.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.