dijous, 7 de maig de 2009

A l'horabaixa

F. Vera: Marràqueix, prop de l'Avinguda Mohamed V. 2008

M'agrada la denominació que donen a les Illes al capvespre: s'horabaixa. resulta summament gràfic per a indicar la posició del sol respecte de l'horitzó. I, no sé per què, hom troba que és un moment inequívocament "fotogràfic". Els rajos del sol, en travessar l'atmosfera pateixen una difracció que llença els rajos més càlids, els de menor longitud d'ona, cap a terra, mentre els blaus i violetes es decanten en direcció contrària. El cel, que percebem blau la major part del dia, s'irisa en franges de colors.
Amics i coneguts que mai en la vida han fet una fotografia (bé, alguna n'hauran fet en el viatge de noces o en l'aniversari dels fills, tampoc cal exagerar) m'han dit en més d'una ocasió: "estàvem a tal lloc (generalment al camp o la muntanya) i hi havia una posta de sol amb uns colors extraordinaris, hauries d'haver estat per fotografiar-ho!". I jo, en canvi fotografie poques, poquíssimes, postes de sol. I, si alguna vegada ho he fet, els resultats han estat anodins, d'interés ben escàs. Però la llum del capvespre, eixa horabaixa, sempre presenta aspectes interesants a poc que la deixes en un segon pla i et centres en altres motius menys "elevats", sempre que la posta de sol no siga el motiu principal. He emprat eixa llum en fotografies realitzades en blanc i negre (els colors irisats eliminats tot d'una!), i ara, darrerament, també l'he emprat en color amb resultats no massa dolents.
Crec que moltes vegades, les fotos fallides, les imatges tòpiques, fins i tot cursis, s'hi donen per la incapacitat de veure la imatge com un conjunt en què tot ha d'estar plenament integrat, en què tots els elements s'hi relacionen. En eixes fotografies, generalment, hom només s'ha fixat en el detall aïllat —les irisacions del cel— i ha perdut de vista el context; és aleshores que només aconsegueix una imatge redundant, plena de tics i convencionalismes, a més d'una deficient qualitat, perquè, encara que semble el contrari, eixa llum tan impactant, tan atractiva, que pareix donar-ho ja tot fet, precisa d'una gran perícia tècnica per poder sortir-se'n.
.

1 comentari:

  1. Hola,

    A mi també m'agrada aquest nom. Potser per aixó hem coincidit.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.