divendres, 15 de maig de 2009

De dalt estant

F. Vera: Praga, torre de l’Ajuntament. 2007

D’adolescent, recorde les poques vegades que vaig pujar dalt el campanar del poble i el que s’hi veia de dalt estant. El punt de vista, tan diferent de l’habitual, incitava a reconéixer cada carrer, cada un dels camins que des dels llindars de les cases s’endinsava en el terme. Potser és això mateix el que fa que la gent, a la menor ocasió s’enfile al cim de les torres o guaite pels elevats miradors, naturals o fets aposta, que s’hi troba. Potser hi ha el desig de la vista inusitada, diferent, potser hom cerca la “panoràmica”, abraçar amb la vista un espai molt més ample del que habitualment té la possibilitat de veure.
També el fotògraf, en ocasions cerca l’indret elevat per obtenir un millor punt de vista, una situació que li permeta reflectir amb major claredat l’escena, fins i tot hi ha exemples paradigmàtics a la Història de la fotografia. Lazló Moholy-Nagy amb les fotografies de la torre de la ràdio de Berlín o el pont del transbordador de Marsella i Alvin Langdon Coburn amb Octopus, serien exemples suficients, per no fer esment de les fotografies de París que ja allà pel 1860 féu Nadar des d’un globus aerostàtic.
Per evitar exageracions de perspectiva —la famosa convergència de paral·leles— procurem elevar el punt de vista i prendre la imatge amb la adequada frontalitat, o recórrer a la càmera tècnica que ens permet d’efectuar descentraments, rotacions i desplaçaments de l’objectiu i el pla focal, recursos tan ben administrats pels fotògrafs de vistes del XIX i la fotografia contemporània d’arquitectura. Però tanmateix, aquest recurs, el de cercar el punt visual elevat, ha començat a generar nous tòpics visuals, fórmules encotillades i, generalment, avorrides, reiteratives i gairebé sense interés.
M’agrada, encara, d’enfilar-me a les torres i contemplar el paisatge que s’hi m’ofereix des de dalt d’una muntanya, però poques vegades fotografie la vista panoràmica, sinó què més aviat “trobe” la imatge allà mateix, en allò que hi ha a peu pla, al meu mateix nivell.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.