dilluns, 8 de juny del 2009

record de la Muntanyeta dels Sants

F. Vera: Capvespre des de la Muntanyeta dels Sants. Sueca. 2009

Ahir dinàvem una reduïda colla de gent al campet del meu amic Juan. La paella ben cuinada per ell —com sempre—, l'ambient fresc sota l'ombra del pruner, la figuera i la parra (quasi com en la famosa cançó de bressol), afavorien la conversa agradable i distendida. Havent fet ja els merescuts elogis al bon punt de l'arròs, una de les presents ens contà del seu recent viatge a Nova York.
Si mai sentim parlar d'aquest poble gran que és Nova York —tot i no conéixer-lo de primera mà— ens hi situem sense dificultat, perquè el cinema i la televisió ens l'han transformat en un barri força conegut. Però, com sempre, en una bona conversa hi ha un moment en què alguna cosa atreu particularment la nostra atenció, i això es produí quan aquesta persona relatà l'obligada visita a l'Empire State.
Referia la nostra interlocutora que, obligatòriament, desviaven els turistes per fer-los la foto-souvenir de l'estada al famós gratacel. Cap novetat, en abril Hortènsia i jo estiguérem a la Cova dels Hams, a Mallorca, i també, abans d'accedir-hi, ens fotografiaren obligatòriament. Per què em sorprengué doncs el fet de fotografiar els turistes a l'Empire State? Doncs perquè no posaven el personal contra el fons del rebedor de l'edifici, ni contra l'skyline novaiorqués, sinó davant d'un croma!
Un croma, ja ho sabeu, és un fons uniforme, generalment de color verd, que després es substitueix per una imatge projectada. Per tant, la foto-souvenir de l'Empire State podria perfectament haver-se fet a Sueca amb resultats idèntics a la feta in situ, només que aleshores en seria una falsificació. No una falsificació de la fotografia, sinó una falsificació del souvenir, no sé si se m'entén el matís.
Us en done, doncs, la idea, si és que cap fotògraf està disposat a fer un treball tan monòton, avorrit i mistificat com aquest: agafar aquesta foto del capvespre des de la Muntanyeta dels Sants, el sol reflectint-se en l'aigua dels casells de la marjal, i afegir-la com a fons a les fotos fetes, és clar que sobre el croma, als visitants d'aquest indret tan suecà abans d'accedir-hi a la vista real.
.

1 comentari:

  1. Siempre que se habla de esta ciudad, "aparezco yo para aportar mi granito de arena"
    Entiendo perfectamente lo que quieres decir.
    Existe otro mirador en la gran manzana. Se trata del Top of the Rock (http://www.topoftherocknyc.com/welcome/default.aspx).
    En el vestíbulo de este mirador y una vez comprados los tickets hay una especie de mural con la típica foto de los obreros de antaño sentados en una viga metaliza a cientos de metros del suelo. El camino hacia los ascensores esta desviado de manera que el paso por este mural es obligado. Allí tienen una cámara dispuesta para hacer fotografías a los turistas que lo deseen, junto a ese mural para que parezca que estas sentado allí en esa misma viga, y mucha gente acepta la "invitación" a retratarse allí, para después soltar unos cuantos $$$ por el souvenir.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.