56 en números rodons

F. Vera: Fotodocument (sèrie autorretrats). 1986

Avui, 18 de juny, he fet 56 anys. Tanmateix, estic compartint amb Hortènsia la meua vida des de fa trenta anys i uns pocs dies. I aquests números els trobe rodons. També per ara, fa vint-i-vuit anys, vaig fer la meua primera exposició. I és que aquest trànsit entre la primavera i l'estiu sembla que em provoca una certa eclosió vital, de manera que demà, divendres, inauguraré a Gandia l'exposició Urbs mínima al Fotoespai (carrer Nogueres 12, a les 20 hores) i hi presentaré el llibre del mateix títol, editat per Afers, com ja sabeu. El presentaran Xavier Serra i Vicent Olmos.

Potser hi ha qui entén el pas dels anys com la pèrdua irremissible d'una joventut mitificada, moltes vegades poc viscuda, però. Jo, en canvi, tot i guardar magnífica memòria d'aquells dies en què vaig viure de manera tan intensa i que tant em va formar i conformar, em felicite de tot el que visc ara, de tot el que cada dia continua enriquint-me (personalment, no econòmica, que això mai no ho he sabut fer).

M'agradaria compartir, amb tots els que de manera més o menys esparsa aneu seguint aquest blog, l'irrefrenable desfici per mirar el que m'envolta, per continuar fotografiant i per aprendre tants secrets que encara no sé i saber de tanta gent com em queda per conéixer. Potser per això, per aquest desfici que arrossegue i m'arrossega, entre els llibres que m'he regalat per l'aniversari (i que hauria comprat de tota manera), a més del New York de Weegee —impressionat— i de Ligeramente desenfocado de Capa —interesant—, hi ha un que, encara que només siga pel títol, m'atreu moltíssim: Moriremos mirando d'Alberto García-Alix.

.