el safareig

F. Vera: Safareig al campet de Joan. Sueca. 2009

Ja que som a l'estiu, permeteu-me una imatge refrescant, que ja en patim, de calor, a cor que vols. És, aquesta, una imatge feta una mica a repèl, amb una intenció més aviat didàctica que creativa.
Érem al campet del meu amic Joan (ja n'he parlat en altra ocasió de l'ombra que hi dóna la parra i la figuera i de les paelles tan bones que ens fa) i duia la càmera per casualitat, perquè havia d'anar a fer unes fotos més tard. Joan havia acabat d'omplir el safareig que hi té, el cel era d'un blau lluminós i net i s'hi reflectia en el doll d'aigua amb la mateixa intensitat. Com que el safareig hi és en alt, el nivell de l'aigua quedava quasi a l'altura dels meus ulls. Parant-me a mirar la làmina líquida me n'adone de que l'efecte de refracció produix la sensació de què la profunditat del safareig, que és uniforme, sembla anar variant, i, tanmateix, s'hi veu clarament en el reflex dels cantells del safareig l'efecte de difracció òptica en bandes de color.
L'observació i el fet de dur l'aparell fotogràfic em fan decidir-me a fotografiar l'efecte per usar-lo com exemple a les meues classes, ja que de vegades costa de fer entendre aquests dos conceptes òptics als alumnes quan els parle de les distorsions i les aberacions dels objectius. Però, una vegada la càmera en la mà, el que havia de ser un simple exemple d'intenció merament didàctica se'm revela com quelcom molt més proper, molt més emotiu. És la frescor que hom desitja assolir els calorosos dies de l'estiu, és el cel net i intens tan característic dels dies de bon temps, la tranquilitat dels horts, lluny del tràfec de la ciutat, l'espai on hom respira relaxat.
De vegades, les imatges s'ens venen de cop i volta, presentant-se de sobte, tot insinuant-se, intentant captivar la nostra mirada. Com tantes altres coses que s'ens passen pel davant, reclamen la nostra atenció, ens sedueixen i ens fascinen. Potser tendim a somniar amb temàtiques excelses, amb esdeveniments transcendents, amb imatges mítiques, però més aviat les nostres imatges s'hi troben a partir de la humilitat de les petites coses que, encara que no ho vulga'm veure, tenim al davant dels nostres nassos.
.