divendres, 26 de juny de 2009

la carcassa

F. Vera: Palmeres, Jardí Botànic de València. 2009

Estic capficat aquests dies fotografiant el Jardí Botànic. La varietat i quantitat de verds d'aquest indret, el contrast dur de llums intenses i ombres profundes, la diversitat d'espècies ordenades en funció de determinats criteris, em tenien una mica marejat, fins que les coses han anat prenent forma tot passejant-m'hi. És un treball que ha de recollir els espais i els especímens del jardí per donar una visió el més ajustada possible del que és i del que hom pot trobar-hi. Podria pensar-se que, en un treball d'aquestes característiques, resulta difícil de ser seduït pel tema, però tot és qüestió de parar una mica d'atenció. Explicava Joan Fuster que qualsevol cosa pot resultar-nos interessant si som capaços de dedicar-li cinc minuts d'atenció. De manera que els espais del Jardí, de vegades amples i lluminosos, en ocasions atapeïts, densos i ombrívols, han aconseguit interesar-me.
Hi ha moments i indrets en què em sembla reconéixer formes i colors propis de les fotografies d'Stephen Shore, en d'altres hi ha els matissos dels jardins de Monet, ocasionalment els jocs de llum i ombra de Pinazo (m'agrada més que Sorolla, què li hem de fer!), fins i tot poden aparéixer delicats jocs de marqueteria al més pur estil Friedlander. I, a més a més, he anat aprenent algunes coses sobre determinades espècies o particularitats d'alguna de les plantes que hi ha en aquest magnífic indret (i és que els fotògrafs tenim el rar privilegi d'anar construint-nos, en cada un dels treballs que encetem, una cultura de primera mà).
Amb tot i això, la fascinació, o l'interés, pel que fotografiem no significa que tot ens vaja a resultar fàcil, sinó que més aviat ens demana un esforç considerable i parar força atenció a cada imatge per no badar i clavar la pota. Us en faré cinc cèntims amb un exemple: hi ha al Botànic un exemplar de palmera bastant singular. És una palmera de trenta-cinc (sí, trenta-cinc) braços, coneguda com La Carcassa que em duu de cap.
Obric parèntesi: quan esclata una carcassa en un castell de focs artificials, per la similitud, en diem "palmera", una metàfora que s'hi torna en aquest cas, dient-li a la palmera que s'obri en tants braços, "carcassa". Tanque el parèntesi.
Deia que La Carcassa (que apareix a l'esquerra de la foto) em duu de cap perquè no trobe la manera d'abordar-la. Si intente captar-la tota sola i completa només aconseguesc la foto "de carnet" d'una palmera i si la integre en el conjunt potser no done idea del que és, de manera que aquesta vesprada, quan torne a anar al Botànic (perquè la llum em serà més favorable) temptaré de jugar, una altra vegada, amb la metonímia i veure si la part potser capaç de suggerir-ne el tot.
Com veieu, per a tractar-se d'un ofici de ganduls, com deia Erwitt, fer fotografies produeix algun que altre maldecap.
.

2 comentaris:

  1. També m'agrada més Pinazo ;-)
    Magnífic exercici de reflexió, Paco, com ens tens acostumats. Esperant La Carcassa.

    ResponElimina
  2. Como me gusta Stephen Shore. Puedo contemplar sus fotos una y otra vez sin aburrirme.
    La cita de Erwitt es magnífica, y se corresponde a la realidad...en ocasiones la fotografía es un rompezabezas.
    Para tu quebradero de cabeza, hay una Frase de Williams Eggleston que me gusta mucho, pero que resulta dificil de practicar.
    "Nada pasa por mi mente cuando estoy encuadrando una foto. Pasa demasiado rápido. Compongo muy rápido y sin pensar, pero conscientemente. Tomo una foto en el instante y nunca más que una. A veces me preocupa si quedó fuera de foco, pero me arriesgo. Hace mucho tiempo, yo hubiera tomado varias fotos del mismo sujeto, pero me dí cuenta de que nunca puedo decidir cual es la mejor. Pensé que estaba perdiendo demasiado tiempo mirando a esas malditas fotos prácticamente idénticas. Quise autodisciplinarme para tomar una sola foto de cada cosa, y si no funcionaba, mala suerte. Pero funciona prácticamente siempre." Williams Eggleston

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.