la Tarjúlia

F. Vera: Aston Quay. Dublín. 2007

En setembre de 2004 vaig encetar la col·laboració amb les Tertúlies de Ca Fuster. Fou Víctor Labrado qui em demanà de col·laborar i, en un principi, temerós de no poder seguir el ritme que suposa preparar una tarja cada mes, només em vaig comprometre a fer-les durant un curs, és a dir les onze tertúlies que anaven de setembre d'aquell any a juliol de l'any següent. Ves per on, han passat cinc anys i encara continue, mes rera mes, mirant quina foto del meu arxiu personal s'adiu el millor possible al tema de la tertúlia i dissenyar la tarja d'invitació amb aquella imatge.
Demà, divendres 12 (una excepció, doncs habitualment s'hi fa el primer divendres del mes) hi ha tertúlia a la Biblioteca Suecana com cada mes i, en aquesta ocasió, es presenta el llibre de Tobies Grimaltos Idees i paraules, una filosofia de la vida quotidiana.
La tarja de la tertúlia, en un moment determinat i mercés a un error mecanogràfic meu en enviar un correu electrònic, acabà sent batejada com la "tarjúlia", un híbrid de tarja i de tertúlia que fou ben trobat per Víctor i que des d'aleshores fem servir per referir-nos a ella. El cas és que el proper mes, amb el tancament del curs tertuliar, ja en seran cinquanta-cinc les tarjúlies realitzades i no em fa encara mandra seguir fent-les, sinó que, ans al contrari, és una activitat mensual que em motiva, un repte periòdic que cal afrontar i que resulta estimulant. Sé que hi ha vegades en què el resultat és més encertat que en d'altres, però crec que fins ara, en cada asalt, he aconseguit de sortir-me'n.
Fins ara, no m'ha calgut fer cap foto ex profeso per a confegir la tarjúlia (bé, sí, irònicament, calia una foto de Sueca per a la presentació del llibre de Fuster Elogi del meu poble i em vaig trobar que no en tenia cap que em servira, de manera que vaig haver d'agafar la càmera i eixir a buscar la foto adient, però ha estat l'única vegada). Generalment, en saber-ne el títol i l'autor, mire de trobar una imatge que, més que explicar el tema, més que intentar formular continguts, siga capaç de suggerir sensacions, interrogants o expectatives sobre aquell, a manera de matàfora visual. És un exercici força interessant, aquest: el de fer servir imatges que no tenien cap utilitat predeterminada i trobar que l'ambigüitat de la teua mirada pot donar forma a les idees literàries d'una altra persona.
Però, tanmateix, repassant ara les "tarjúlies", veig que hi ha una evolució en la manera de triar les imatges i, així ho percep almenys, que també he anat "afinant" aquesta utilització (d'útil) de la meua mirada.