Una foto-souvenir per a Valentí i Tere

F. Vera: Rellotge. Palau de L'Almudàina. Palma de Mallorca. 2009

Resulta difícil obviar la funció testimonial que la fotografia té. Hi ha moments i situacions en què el tema se'ns imposa per una o altra raó.
Els meus amics Valentí i Tere, a qui tinc en gran estima, són col·leccionistes de rellotges de paret o de sobretaula. Resulta difícil trobarte'n amb un d'aquests rellotges en un lloc i no fer esment d'ells. A l'Almudàina hi havia un parell de rellotges dels que els agraden i tot de sobte vaig pensar: "açò és una foto per a ells". La intenció no era cap altra que la d'un souvenir, un testimoni d'un objecte, un "mireu quina cosa vaig veure allà i vaig pensar que us agradaria", però em resulta sempre poc encoratjador fer fotos d'aquesta mena, així que sempre procure anar una mica més enllà.
La figura del rellotge s'hi troba flanquejada per dos canelobres i té un quadre a sobre. La porta d'accés a la sala següent permet la divisió de la imatge en dos espais diferenciats. en aquest segon espai també hi ha quadres. Aleshores et plantes i esperes. Esperes que la gent que tens al voltant, en la mateixa sala, desaparega (els altres, no sé per què, sempre ho veuen tot molt més de pressa que no tu) i esperes, encara, que algú s'hi pose al lloc adequat. Per fi algú s'atura en el lloc que vols, flanquejat pel llindar de la porta i amb un quadre a sobre, com el guerrer del rellotge. Una repetició d'elements amb significat distint, un efecte de contrast, una certa idea sobre el pas del temps, de la confrontació d'èpoques: el gòtic, el neoclàssic, la postmodernitat...
La foto no és que siga de les que canviarà la història de la fotografia, però, sense deixar de ser-ho, serà alguna cosa més que un simple souvenir, que una simple foto d'un rellotge.

PS:Per cert, el rellotge de la foto avançava deu minuts.
.