cistelladellum

El saló de casa acabat de pintar. Francesc Vera, 18 de març de 2009

La setmana de falles em tenien preparada una de bona: "cal pintar el menjador", em diuen. El "menjador" és pràcticament la casa sencera, dons suposa el corredor, l'escala i el distribuidor de la planta superior, a més a més, el sostre de casa s'hi troba a 3,50 m. Ja podeu suposar la gràcia que em fan aquestes coses, i com em quedà el cos després de pujar i baixar incomptables vegades l'escala de tisora durant quasi una setmana.
Però l'enuig no sols era per la feinada, sinó, sobretot perquè la casa "desapareix" per un temps. El menjador concentra els mobles en el seu bell centre, la gran quantitat d'objectes que habitualment guarden mobles, tauletes o racons, s'amunteguen en la saleta on hi ha el sofà que habitualment uses per fer la migdiada i l'aparell de televisió on veus els partits de futbol. Aquell espai on fas la teua vida i que trobes còmode, s'esdevé un estret laberint d'objectes incerts i voluminosos coberts per plàstics i mantes. Però heus ací que, després de les tres passades de rigor a les parets per evitar que el color anterior es note, després de retirar algún que altre estri i d'arraconar algún moble, cansat, assegut damunt d'un dels pots de pintura, el laberint parla i esdevé intel·ligible. Realitzar fotografies estant de viatge té l'avantatge de què hi ha l'estimul permanent i la receptivitat a flor de pell, però "viatjar" per casa resulta més rar i requerix d'un particular estat d'ànim. Jo només ho he pogut fer en ocasions puntuals i potser és per això que tant admire l'obra de Josef Sudek (Kolin 1896, Praga 1976), sobre tot aquelles fotografies que realitzà sense eixir del seu estudi, aquelles que agrupà sota el títol de Laberints.