Habitualment no solc dur la càmera quan participe en esdeveniments d'aquesta mena. Sempre he considerat que per fotografiar cal un distanciament, veure les coses des de fora per poder prendre decissions. Però avui he pres la determinació d'acudir-hi amb la càmera penjada al coll i fotografiar "des de dintre". El meu problema, però, és que em resulta pràcticament impossible aquesta dicotomia. Amb una càmera penjant al coll, la meua atenció s'hi centra en un grup, en un possible moviment de la gent, en una combinació de color... que pot produïr-se si et desplaces cap ací o cap allà, si te'n surts de la filera o del grup amb qui vas i et situes a la distància justa que et dona l'angle visual de l'únic objectiu que has escollit dur a l'esdeveniment, un angular amb 100º de cobertura visual.
D'aquesta manera he anat jugant a entrar i eixir de la manifestació per poder deixar alguna imatge en aquest bloc (no crec que aquest haja estat el motiu de què el recomte oficial haja reduït el nombre de participants a la quarta part del que hi erem).
Donat que m'agrada recurrir a la metonímia, representar el tot per la part, tinc tendència a fer aquest tipus d'imatge, però per deixar testimoni de la participació d'un grup més concret que el global de la manifestació —com ara el dels companys amb qui anava: professors, pares, mares i alumnes de l'Institut Joan Fuster de Sueca—, la metonímia no era possible, aleshores només he pogut intentar una composició suficientment equilibrada per a una foto de souvenir mínimament digna.
UN REINO MARAVILLOSO
Fa 3 setmanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.