Entre la coentor i el pintoresquisme

F. Vera: Restaurant guiri a Magaluf. Mallorca. 2009
(feu clic sobre la imatge per veure-la ampliada)

Els dies que hem passat a Mallorca m'han permés fer fotos d'allò més divers: imatges per a l'arxiu (mai no s'hi pot saber quin encàrrec pot caure), fotos en la línia del que he estat fent darrerament (resulta difícil perdre la inèrcia), fotos per anar completant la sèrie Souvenirs —que fa anys que tinc encetada i de la que ja hi haurà temps de parlar—, els meus souvenirs particulars i escenes a les que m'ha resultat impossible resistir-me per la seua contundència visual.

Magaluf, una platja magnífica —amb l'illot i la punta de Sa Porrassa, que ja havia fotografiat l'hivern l'any passat per encàrrec— és un indret privilegiat que el desficaci turístico-urbanístic i els anglesos del més pur estil hooligan han convertit en un lloc inhabitable, farcit de locals per atipar-se de cervessa i moure gresca. Allà, els "restaurants" s'ofereixen al client ressacós amb cartellons cridaners, amb lletres enormes i preus "competitius": és la representació paradigmàtica del que els valencians entenem per "coentor", és a dir la absoluta manca de gust, la barroeria més extrema. Però, ves per on, la fotografia ens permet situar-nos davant el desficaci per a, mostrant-lo, fins i tot denostant-lo, crear una imatge que pot resultar atractiva. El posicionament frontal de la càmera, l'enquadrament ajustat, tot mutilant algun element, i la distribució de les taques de color de les cartolines, de l'ombrera i de la resta de cartellons permeten una composició abstracta en la seua inevitable concreció (no ho oblideu, la fotografia és pura aporia).

F. Vera. Finestró i cotxe, Cap de Pera. Mallorca. 2009
(feu clic sobre la imatge per veure-la ampliada)

En altres situacions, no és la coentor sinó el pintoresquisme qui ens ancora i ens demana de fer la imatge. Allò que ens fa xocant una vista, un edifici... o la curiosa composició que permeten un fragment de cotxe i un finestró blau, retallats sobre una paret blanca de calç i les ombres d'unes branques i un cables elèctrics. Un joc de contrasts i de formes, d'objectes dissociats en la realitat però relacionats en la imatge pel joc del color i del ritme.

La motivació, com veieu, allò que ens mou a fotografiar pot ser d'allò més divers, però potser el que pretenem sempre (i això, per sort o per desgràcia, no ho aconseguim tothora ni amb facilitat) és reflectir en les formes que ha descobert la nostra mirada, un sentit particular, una personal significació en què la pura informació hauria de deixar pas a l'expressió.

.