
En principi, la imatge podria donar-nos la sensació de què "garbellar llum" és com garbellar aigua, en la mida en què la llum que irradia des de l'interior de la cistella se'n surt del contenidor i s'escampa sobre el terra, però, a diferència del líquid que es perd en passar el garbell, el fluïd lumínic permet concretar-se en imatge.
La fotografia de Hausmann, exemple indefugible del Dadà, em resulta força suggerent pel seu poder evocador i, malgrat l'artifici, per la seua simplicitat. Sobretot, però, connecta amb les imatges que vaig realitzar en la meua sèrie Nocturnes (1985-1990), el fragment d'una de les quals, Arbre de llum a la 5a avinguda, L'Havana, 1987, he escollit per a la capçalera del bloc.
Soy de los que creen que es importante tener conocimientos sobre la Historia de la Fotografía, aunque solo sean conocimientos básicos. Eso enriquece nuestra forma de mirar y abre unas puertas que otros nos han dejado generosamente.
ResponEliminaFrançesc, ja saps que no se escriure correctament en catalá, disculpes.
Una inmensa abraçada, ja parlem. Paco.
tot és qüestió de posar-se, Paco, que tampoc ho fas tan malament.
ResponElimina