l'angle visual

Francesc Vera: Balneari d'Hervideros, 1986

L'estiu de 1986, passarem uns dies tota la família (Francesc tenia poc més de cinc anys i Mercé només tenia messos) al Balneari d'Hervideros, a Cofrents. Jo era als inicis de la meua sèrie Nocturnes i vaig fotografiar una paperera tot aprofitant la mínima llum ambient d'aquell fosc indret. Aleshores havia reduït, conscientment i meditada, el meu equip a un únic objectiu: el 50 mm. Els angulars, a causa de la meua inexperiència, em produïen excessives deformacions i, a més a més, sempre em sobrava lloc per totes bandes. El meu ull no s'hi acostumava a aquell excés d'angle visual. D'altra banda, el teleobjectiu (que havia fet servir en la sèrie Arquitectura modernista suecana) tampoc no s'acoblava al que estava fent: angle massa estret i impossibilitat d'usar-lo a mà, sense trípode, per al tipus d'imatge que cercava. Així que l'angle visual del 50 mm, anà incorporant-se "de sèrie" al meu cervell fins que vaig aprendre a situar-me davant les coses en funció de l'enquadrament que em permetia aquella òptica.
Aquest dilluns de Pasqua hem tornat, Hortènsia i jo, a visitar aquell Balneari. Allò ha canviat una miqueta, però també jo he canviat des d'aquell moment en què només emprava el 50. Durant molts anys vaig incorporar un 35 i ara, des de fa uns mesos estic trobant-li el gust a un 20 mm. Ja no em sobra lloc. Potser, amb el temps, he diversificat (seria excessiu dir, enriquit?) la meua mirada.

Francesc Vera: Balneari d'Hervideros, 2009

I ara una setmana sense correu electrònic ni possibilitat d'introduir noves entrades al bloc. Com a mínim mantindré el silenci durant set o vuit dies, els quals dedicaré quasi exclussivament a fer fotografies.