tardor

F. Vera: Camí. Jardí Botànic de València. 2009

Ens ho recordaren ahir els noticiaris, tots, que ja som a la tardor. Una rutina cíclica dels informatius, de periodicitat anual. Fins i tot alguna locutora ha dit, com cada any: "la tardor representa la maduresa i s'identifica amb la nostàlgia". No ho sé. Segons explica Fuster, ací, a Sueca, els llauradors li deien, a la tardor, "la primavera de l'hivern" i la primavera, diuen, sempre s'identifica amb l'inici, amb el despertar, amb una certa eclosió. Aleshores, no sé a quina carta quedar-me. Potser em quedaré amb totes dues, encara què això siga fer trampa. Em quede amb totes dues perquè a aquest petit racó del país la primavera i la tardor, malgrat les diferències, s'hi assemblen bastant. Són aquestes dues, èpoques en què es concentra la pluja, s'hi dóna un clima temperat i l'alba i l'ocàs donen un sol perfectament rodó i roig.
Però, això no obstant, una cosa és la tardor i una altra la representació que d'ella ens fem en el nostre imaginari. Perquè hi ha imatges que s'identifiquen amb una o altra estació de l'any en funció de certes idees estereotipades. Així, les tonalitats fredes, blaves o lila, són fàcilment identificables amb l'hivern, mentre les tonalitats fresques, vibrants, es fan servir per reflectir la primavera. Les tonalitats daurades, ocres, càlides, serveixen ben bé per identificar la tardor, molt més si pel terra hi ha, espargides, algunes fulles. Aleshores, si trobem una fotografia que reuneix alguna o vàries d'aquestes característiques potser l'identificarem, sense esforç, amb la tardor i, qui sap, si, fins i tot, no sentirem aquella sensació de maduresa, de plenitud i d'enyorança que la locutora explicava, encara què la imatge, com és el cas de la foto que he escollit per encapçalar l'apunt d'avui, haja estat feta sota la basca d'un calorós dia d'estiu.
.