la dictadura del photoshop

F. Vera: Boda a la Basílica de Mozac. Auvèrnia. 2005

Valérie Boyer, diputada francesa, ha tingut l'ocurrència de fer una proposició de llei a l'Assemblea per limitar els efectes del Photoshop i els mitjans de comunicació se n'han fet un més gran ressó que si s'hagués proposat l'abolició del sufragi universal com a base de la democràcia. Fins i tot hi ha hagut qui ha dit que, la iniciativa, s'aixeca contra la dictadura del famós programa d'edició d'imatges.
De quins greus pecats s'acusa la famosa aplicació informàtica? Hom diu que és impenitent i recalcitrant en la tasca d'eliminar les arrugues dels rostres, de fer més turgents els pits, de llevar les taques de la pell, d'estilitzar la figura i de blanquejar les dents. És a dir, sembla que és l'únic enginy capaç d'aconseguir realment allò que tants productes i corporacions dermoestètiques ofereixen en la seua publicitat: un cànon corporal impossible de trobar enllà de la virtualitat. Deuen ser aquestes malifetes del Photoshop a les que s'hi refereix la senyora Boyer, però, tanmateix, no són els únics retrets que se li fan a una eina que, d'altra banda, sembla haver-se fet indispensable.
Es critica l'ús del programa per fer aquells retocs estètics, però també, diuen, per modificar realitats. Als fotoperiodistes, per exemple, se'ls qüestiona el treball si hi ha la més mínima sospita de què han emprat el Photoshop. Fotògrafs prestigiats han vist com se'ls ha retirat el premi perquè s'ha trobat que, lleument o a bastament, han tirat mà de l'aplicació referida. Sembla doncs, que allò que es presentava com un avanç incontestable per a la fotografia, ha esdevingut l'eina més diabòlica que hom puga imaginar i que, per tant, qui l'usa està fet de la mateixa pell del Banyeta.
Alguns, però —generalment fotògrafs de moda o dedicats a la publicitat—, lleven ferro a la qüestió tot indicant-hi que ja sabem que allò s'ha retocat i que ningú no dubta de què el que s'hi veu és mentida. D'altres, no obstant això, salten com un llamp i despotriquen contra l'engany implícit en aquesta mena de manipulació. I ull!, que a cap fotògraf de premsa no se li passe pel cap retocar ni encara que només siga els punts de pols del sensor, perquè hi haurà qui no s'ho pensarà dues vegades i qüestionarà sense pietat la seua honestedat professional.
Particularment, d'aquells usos del programa dels qual tant s'abomina, el que més em molesta no és el fet de manipular en sí, sinó la manca de gust amb què habitualment estan fets i la freqüent absència de perícia de qui la realitza (ja és famosa, i per tant no hi abundaré, la pàgina de Photoshop disasters), perquè totes aquelles manipulacions no són ni tan noves ni els resultats són, necessàriament, deshonestos. El que passa és que la digitalització de la imatge ha permés un augment dels qui s'hi dediquen i això fa que aquestes coses tinguen més notorietat. Però com algú dèia, que hi haja més gent que fa fotos no vol dir que hi haja més fotògrafs. De fet, sembla cada vegada més difícil trobar-ne, de fotògrafs, entre tant d'usuari. El fotomuntatge suposava una habilitat i un domini de l'ofici que en limitava la seua pràctica (que no pretenia l'engany, tot siga dit de pas); l'eliminació de defectes precissava d'un domini de l'ús dels llums i dels filtres. Ara sembla que la imatge digital facilita moltes de les tasques i, tanmateix, hom descuida en la captura de la imatge aspectes que abans era fonamental tindre ben resolts des d'un bell inici, tot pensant que després això ho apanyarà amb el Photoshop. I és clar, el Photoshop no ho apanya tot. Només si l'aplicació de l'eina està prevista ja des de l'inici i la imatge s'ha capturat tot tenint en compte eixe pas podrà haver un resultat mínimament digne.
Quan la fotografia no era digital, s'hi posaven els llums, s'empraven filtres, en el copiat es feien reserves i intensificacions, es reenquadrava, s'enfosquia allò que era convenient i s'augmentava el contrast o la lluminositat de l'element que hom volia posar en relleu. I després, encara, hi havia qui afegia pestanyes llargues o eliminava pigues i arrugues tot retocant el negatiu o la còpia.
És per això, doncs, que trobe que el debat s'ha anat a situar al lloc equivocat. Cap d'eixes manipulacions a les quals és sotmesa la imatge (abans o després de la captura) té en el fons cap importància que no siga de tipus tècnic, perquè la única manipulació de fons, aquella efectivament important, la que fa que la imatge arribe a gaudir del nivell de màgia necessari per colpir-nos, aquella manipulació que irremissiblament ens pot fer fotògrafs, no pot ser cap altra que la mirada.
.