dijous, 31 de desembre del 2009

qui dia passa, any empeny

F. Vera: Restaurant El Pescadero. Marràqueix, matinada de l'1 de gener de 2008

El subtil moment que separa Sant Esteve de Cap D'Any té quelcom de màgic, de definitiu, de trencament d'un continuu. Fem balanç de l'any i en sonar la darrera campanada formulem desitjos de canvi, propòsits nous, de vegades ja vells. L'any s'ha endut amics estimats i admirats, no s'han fet realitat determinats projectes i hem tingut la sensació de què, com en aquells versos d'Espriu "entra la tranquil·la tarda / pel fosc camí de la mirada". Però l'any nou és com l'au Fènix i com diu el vell adagi valencià: qui dia passa, any empeny.
Bon any!

2 comentaris:

  1. Gran reflexión...

    El simple echo de desear a los demás buenos tiempos, momentos felices, o de que se los deseen a uno mismo, hace que durante ese instante nos sintamos protectores o protegidos...pasados 1 o 2 segundos volvemos a la realidad.

    Un abrazo y feliz 2010...

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.