F. Vera: Hortènsia, Arles. 1988Uns dies després d'aquell 22 de desembre compràvem a París la primera rèflex de pas universal i al poc de temps Hortènsia em regalà el primer tanc de revelat de negatius i vaig començar a positivar en un laboratori improvisat a una habitació que feia d'estudi al pis de quaranta metres quadrats on ens havíem instal·lat. De manera que si he fet res en açò de la fotografia, li ho dec a ella. És per això, i per tenir-la sempre al meu costat, que avui vull dedicar-li aquest espai a ella, la crítica més contundent (i encertada, per regla general) del meu treball, amb el desig de poder-la tenir, com a mínim, trenta anys més, que aquests primers se'ns han fet curts.
L’enhorabona al dos, per viure tants anys amb el calor de l’estima acompanyada i escampar al vol, l’ànim sincer de demanar conèixer-ne altres tants més iguals.
ResponEliminaHortènsia es una força de la Natura; i com tú dius, les seues opinions son certeres i sinceres (cal tindre molt-molt en conte).
ResponEliminaNo coneixie esta historia vostra de Paris......Genial !!
Mira que m'agraden les fotos que li has fet a Hortènsia durant tots estos anys, aquesta en concret es GUAPÍSSIMA, com ELLA.
MOLTS BESETS ALS DOS!!!!
Salut. Paco.
Moltes felicitats a tots dos!! Heu estat una parella de pel.lícula! Una abraçada i Bon Any. A veure si aquest 2010 coincidim.
ResponEliminaEnhorabona pel 30 aniversari. Tere i jo us desitgem seguir celebrant molts més i que nosaltres puguem continuar gaudint de la vostra amistat.
ResponEliminaValentí