Nostàlgia de Nadal?

F. Vera: Motiu nadalenc. Sigüenza. 2005

Hi ha certs ritus cíclics que quasibé resulten indefugibles. Un d'ells és el de Nadal. Recorde que de menut aquests ritus eren molt més evidents que no ara, i també molt més impactants. El dia de Nadal, per exemple, s'encetava una ampolla de bon vi blanc —a casa només s'hi bevia vi quatre cops a l'any: Nadal, Cap d'Any, Reis i el dia del Crist de la Pietat, sant patró del poble, el 10 d'agost— i el dinar, tot i que potser ara no el consideraríem tal, era un menú "especial" que només es repetia d'any en any. Després venien els torrons i la copeta de cava, que en dèiem xampany. No hi havia "amic invisible", però la sobretaula era llarga i amena i acabava amb l'estrena a cada un dels fills per part del pare a qui calia besar-li la mà. A la vesprada visitàvem els padrins i la tia que també ens estrenava. I esperàvem els Reis amb la il·lusió de qui només sap que tindrà regals per aquesta data.
Hi havia, també, el costum de muntar el betlem, amb tot de figuretes al voltant del pessebre, amb muntanyes de suro pintat, el pou, el castell d'Herodes, un teló simulant un cel nocturne i l'estrella de color de la plata penjant d'un fil. Tota una feinada que no s'iniciava fins el 22 de desembre, quan començaven les vacances de l'escola i tot es desmuntava l'endemà mateix de Reis. I la nit de Nadal sopàvem a vora del foc i cantàvem nadales.
Les coses han canviat, generalment a millor, no diré que no, però ja avui resulta difícil la il·lusió cíclica i la gent, una gran part de gent, odia el Nadal perquè ha de fer regals que no voldria, perquè ha de sopar o dinar amb gent que li fa fàstic, perquè es cansa del tòpic reiterat i repetit i perquè l'excés d'anuncis nadalencs no li fan la gràcia d'aquells de la televisió en blanc i negre.

Les fotografies, sovint, són objectes que en rememoren situacions, moments, indrets, persones i són portadores, per tant, d'un cert punt de nostàlgia. Només cal repassar l'àlbum familiar. Però, de vegades, la fotografia és el mitjà a través del qual podem canalitzar sentiments diversos, i entre ells, també, el de la nostàlgia. Així passa amb aquesta imatge de l'aparador d'una ferreteria a Sigüenza, un motiu nadalenc que em recordà, ves tu a saber per què aquells nadals de la meua infantesa, aquells extraordinaris nadalencs del TBO, amb la 13 Rue del Percebe i la Familia Cebolleta, i la vella nadala que deia: "Esta nit fa bona nit/ i demà serà Nadal./ Uns tindran arròs amb tito/ i uns altres mal de queixal".