i tu, quina mena de fotos fas?

F. Vera: Graner, Camí d'Utxana. Sueca. 2009

Em passa sovint. Algú se n'assabenta que fas fotos, o que has fet una exposició, perquè ho ha vist ressenyat enlloc o perquè un conegut li ho ha dit i quan et troba i té oportunitat t'ho amolla així de directe: "ah!, fotògraf, i quina mena de fotos fas tu?"
A hores d'ara, al cap de tants anys, ja m'aniria bé saber-me una resposta ràpida i fàcil amb que contestar la pregunta, però, malauradament, la qüestió sempre m'agafa indefens i em provoca una mena de conflicte existencial. Sé que qui això em pregunta quedaria satisfet si li digués "fotografie animalets", o potser li agradara més sentire-me dir pomposament "home, faig fotos artístiques", amb la qual cosa, aquesta mena d'interlocutor, ja es donaria per satisfet. El problema, però, és que no faig fotos d'animalets (bé, alguna n'hauré fet, però em manquen coneixements, vocació i paciència per dedicar-m'hi de debó), ni faig, tampoc, fotos "artístiques", que això és d'una pretenciositat insofrible. Podria dir que faig fotos d'autor, però supose que deu d'haver quasibé tants tipus diferents d'autor com maneres distintes de fer fotografia, de manera què tampoc no s'hi defineix res així.
Com que la meua resposta sol ser "uf!" i em quede com quan li pregunten la lliçò a un xiquet que intenta trobar la resposta en el sostre, l'interlocutor pensarà "ja veus tu quin fotògraf és aquest que no sap ni quina mena de fotografia fa!", però afortunadament reaccione i parle de si les formes, de si els estímuls, d'allò que em sorprén i de tota una quantitat de coses que, tot i ser certes, no són en realitat la veritable contestació a la pregunta. I l'interlocutor, finalment, entén que ha de situar les fotografies que faig en algun punt indeterminat de la seua classificació, segurament en l'apartat de "rars". I, jo? Que hi he aclarit, jo? L'única cosa que em queda clara és que em resulta molt complicat explicar quina mena de fotografia faig.
Puc trobar explicacions a perquè fotografie açò o allò, puc fer un discurs sobre el per què d'una sèrie determinada, sobre quin ha estat el leit motiv, quin el criteri amb el qual m'ho he plantejat, sota quines premises he realitzat la selecció de les imatges i en funció de quina pretensió ho he conjuntat tot. Puc, fins i tot, explicar el criteri estètic i formal seguit en les meues fotografies. Respondre, però, a la pregunta de quina mena de fotos faig, se'm continua resistint.
He fet fotos d'arquitectura, però no sóc un fotògraf d'arquitectures, he fotografiat paisatges, però no sóc paisatgista, he fer retrats sense ser retratista i he fet reportatges sense ser-ne, en essència, un reporter. I això sense comptar les fotos que he hagut de fer de les coses més variades per les més diverses circumstàncies. I, malgrat tota eixa diversitat fotogràfica, si mire el gruix de les imatges que he realitzat en trenta anys, trobe, en el fons, que hi ha —enllà de l'evolució lògica i de l'aprenentatge— una certa coherència, una sèrie de constants compositives o d'aproximació que unifica el conjunt. Aleshores, pense, potser continuaré sense saber quina mena de fotos faig. Possiblement, fóra més fàcil tractar d'explicar la mirada que les provoca.