diumenge, 27 de desembre del 2009

i tu, quina mena de fotos fas?


F. Vera: Graner, Camí d'Utxana. Sueca. 2009

Em passa sovint. Algú se n'assabenta que fas fotos, o que has fet una exposició, perquè ho ha vist ressenyat enlloc o perquè un conegut li ho ha dit i quan et troba i té oportunitat t'ho amolla així de directe: "ah!, fotògraf, i quina mena de fotos fas tu?"
A hores d'ara, al cap de tants anys, ja m'aniria bé saber-me una resposta ràpida i fàcil amb que contestar la pregunta, però, malauradament, la qüestió sempre m'agafa indefens i em provoca una mena de conflicte existencial. Sé que qui això em pregunta quedaria satisfet si li digués "fotografie animalets", o potser li agradara més sentire-me dir pomposament "home, faig fotos artístiques", amb la qual cosa, aquesta mena d'interlocutor, ja es donaria per satisfet. El problema, però, és que no faig fotos d'animalets (bé, alguna n'hauré fet, però em manquen coneixements, vocació i paciència per dedicar-m'hi de debó), ni faig, tampoc, fotos "artístiques", que això és d'una pretenciositat insofrible. Podria dir que faig fotos d'autor, però supose que deu d'haver quasibé tants tipus diferents d'autor com maneres distintes de fer fotografia, de manera què tampoc no s'hi defineix res així.
Com que la meua resposta sol ser "uf!" i em quede com quan li pregunten la lliçò a un xiquet que intenta trobar la resposta en el sostre, l'interlocutor pensarà "ja veus tu quin fotògraf és aquest que no sap ni quina mena de fotografia fa!", però afortunadament reaccione i parle de si les formes, de si els estímuls, d'allò que em sorprén i de tota una quantitat de coses que, tot i ser certes, no són en realitat la veritable contestació a la pregunta. I l'interlocutor, finalment, entén que ha de situar les fotografies que faig en algun punt indeterminat de la seua classificació, segurament en l'apartat de "rars". I, jo? Que hi he aclarit, jo? L'única cosa que em queda clara és que em resulta molt complicat explicar quina mena de fotografia faig.
Puc trobar explicacions a perquè fotografie açò o allò, puc fer un discurs sobre el per què d'una sèrie determinada, sobre quin ha estat el leit motiv, quin el criteri amb el qual m'ho he plantejat, sota quines premises he realitzat la selecció de les imatges i en funció de quina pretensió ho he conjuntat tot. Puc, fins i tot, explicar el criteri estètic i formal seguit en les meues fotografies. Respondre, però, a la pregunta de quina mena de fotos faig, se'm continua resistint.
He fet fotos d'arquitectura, però no sóc un fotògraf d'arquitectures, he fotografiat paisatges, però no sóc paisatgista, he fer retrats sense ser retratista i he fet reportatges sense ser-ne, en essència, un reporter. I això sense comptar les fotos que he hagut de fer de les coses més variades per les més diverses circumstàncies. I, malgrat tota eixa diversitat fotogràfica, si mire el gruix de les imatges que he realitzat en trenta anys, trobe, en el fons, que hi ha —enllà de l'evolució lògica i de l'aprenentatge— una certa coherència, una sèrie de constants compositives o d'aproximació que unifica el conjunt. Aleshores, pense, potser continuaré sense saber quina mena de fotos faig. Possiblement, fóra més fàcil tractar d'explicar la mirada que les provoca.

7 comentaris:

  1. Aixó també m'ha passat, ara el que faig és respondre "fotografio allò que em desperta curiositat, allò que em crida", es clar que la persona que em pregunta no es dona per resposta, doncs espera respostes de l'estil retrat, paisatge, ... n'hi han molts estereotips envers la fotografia i molts dón deguts a la falta de cultura fotogràfica... com allò de ... fas bones fotos... això és que tens una supercàmera!
    Necessitem que la fotografia entri a les escoles i s'entengui com un llenguatge més, que hi ha hagi més cultura fotogràfica.
    Inclús n'hi ha persones que com Baudelaire al segle XIX pensa que el fotògraf no intervé per res en la fotografia que tot li ve donat i que per tant no es pot igualar pintura a fotografia com art, i això em va passar fa poques setmanes!!

    ResponElimina
  2. Veig que també a tu t'ha passat, això. De fet, tot i que ho plantege com un cas particular, si escric el que escric és perque ho considere un fet més generalitzat.
    Que hi ha una manca de formació fotogràfica és ben evident, fins i tot en las Facultats de Belles Arts és perceptible eixa mancança, així que ja et pots fer una idea del grau de cultura fotogràfica que pot tenir la gent en general.
    Sobre l'opinió de Baudelaire i sobre la relació que actualment mantenen fotografia i art, vaig escriure no fa molt un apunt en aquest mateix blog que, si no llegires, et recomane:
    les fotos, ja no són registres?
    De manera que hi ha qui nega la condició artística a la fotografia per estar feta per una màquina i per manca de capacitat creadora i hi ha qui li ho nega per ser massa subjectiva i creativa. O siga que sempre ens toca ballar amb la més lletja!

    ResponElimina
  3. Sí Francesc, mai plou a gust de tots!

    Ja havia llegit la teva entrada, el tema de registre i fotografia documental aixeca molts debats, també va passar a la nostra classe de lectura i construcció d'imatge, quan es va parlar de fotografia documental-reportatge-fotografia d'autor... la veritat és que els límits a vegades són dificils de distingir i en part també perque potser tots no partim de la mateixa definició de cada tipus de fotografia.

    En aquest sentit l'exposició sobre el document fotogràfic que es va fer al MACBA al 2008 va ser molt interessant i allàvaig veure clar d'una banda la impossiblitat d'acordar una definició de document i d'altra la absència d'objectivitat al document.

    ResponElimina
  4. Para los que sentimos la fotografía, el preguntar ¿Qué tipo de fotos haces? requeriría un conocimiento previo del fotógrafo para dar una respuesta adecuada. Aquel que sepa que leo, que veo, como siento, como vivo, aquel que pueda responder a todas esas preguntas sabrá que tipo de fotografía hago.

    ResponElimina
  5. Un artículo muy aparente para todos los que nos consideramos fotógrafos, o amamos la fotografía y la practicamos.
    Es una pregunta con difícil respuesta, especialmente por que en la mayoría de los casos viene formulada por alguna persona que es probable que no entienda la contestación.
    Mayoritariamente esperan una "respuesta tipo" dentro de unas categorías mas o menos establecidas, como son el retrato, paisajes, arquitectura, etc.

    Has dado en el clavo, como siempre Francesc.

    Por cierto, me gustaría aprovechar tu blog para desearte un magnífico año 2010.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  6. Hola Paco. Dius: "... potser continuaré sense saber quina mena de fotos faig". Bo, si em permets, ho prefereixo així.

    Encara sent interessant la pregunta, la puc entendre com un mitjà de reflexió retrospectiva i d'anàlisi del transcorregut. Solament això.

    Intentar definir la fotografia i emmarcar la teva trajectòria o tendència, considero (amb tota la humilitat que se'm permeti) que seria posar límits a alguna cosa que no té. Podria intentar justificar-ho, des de moltes visions: personals, professionals, tècniques, filosòfiques, ...

    I, dic jo: què més dóna?, en què canviarien les teves fotos, si trobessis la resposta?, sadollaria la curiositat de qui realitza una pregunta d'aquest tipus?, ens aportaries algun valor afegit a qui gaudim de les teves fotografia i escrits?, t'importa?, ...

    Si alguna vegada trobes la resposta, procura no sortir-te de la definició i decisió presa; i si t'apartes un ápice, no faltarà qui t'ho recordi.

    No val la pena. Segueix gaudint i compartint la teva fotografia i allunya't de definicions.

    Una abraçada.

    Valentí

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.