la densa transparència de les ombres

Paco Martí (al centre) en la inauguració de l'exposició a Xodos (foto F.V.)

Vista de l'exposició de Paco Martí a Xodos (foto F.V.)

Fa ja uns quants anys, allà pels vuitanta, que al text d'un catàleg seu, glosava jo les fotografies de Paco Martí com imatges en què s'hi palesava "la densa transparència de les ombres". En les seues fotografies vaig aprendre que les ombres poden ser més suggerents que les llums i que el que importava en una fotografia no era tant la cosa representada com la forma de representar-la, que la càrrega emotiva podia imposar-se sense paliatius sobre la denotativa.
Paco no és cap fotògraf a l'ús. La seua llarga trajectòria, a causa de la seua humilitat i del nul afany de protagonisme que té, pot passar-li desapercebuda a més d'un, disposat com està sempre a aprendre de tothom, fins i tot de la diletància del darrer nouvingut. De fet, el seu molt recomanable blog Llum invisible (el títol ja ho és, d'aclaridor) fou una sorpresa fins i tot pels amics més acostats, molts dels quals no ens assabentàrem fins que no feia un any llarg que l'havia iniciat.
De fet, Paco és un fotògraf heterodox alhora que purista, un fotògraf de qui seria agosarat dir que fa fotografia conceptualista encara que les fotografies que fa hi van farcides, de conceptes; tampoc no podríem dir que empra la càmera per enregistrar objectes, tot i que en les imatges que ens lliura no podem evitar la nua imposició de l'objecte, ni ens estaria permés dir que realitza una obra metafísica, tot i els recursos sígnics i emotius que hom troba sense dificultat a les imatges que, amb lent degoteig, ens proporciona.
Paco no teoritza sobre la fotografia —pecat del qual, jo inclòs, estem tocats molt fotògrafs— però tampoc no és, ni de lluny, un primari, doncs la seua cultura visual s'ha nodrit a bastament de textos i d'imatges i pot aportar interessants punts de vista en un debat teòric. Però el que realment fa de Paco un especimen poc habitual és la càrrega poètica de les seues imatges.
Les fotografies de Paco Martí són imatges que necessiten de la complicitat, imatges que poden passar desapercebudes per a qui no és capaç de prestar atenció a la importància de les coses petites, per a qui no és capaç de deixar-se sorprendre per la emotivitat més sincera. Però si sou capaços de parar l'orella atentament, trobareu en les fotografies de Paco Martí allò que deia Diane Arbus de què una fotografia és un secret sobre un secret. Pareu doncs l'orella i escolteu-ne tant de secret com hi ha a les seues imatges.
Havia pensat d'incloure una imatge seua en aquest apunt, trencant així el costum (que no la norma) d'encapçalar les entrades amb una foto meua, però he considerat molt més interesant, o pervers, si així ho voleu, crear-vos la necessitat de visitar Llum invisible, perquè hi descobriu vosaltres mateix quins secrets s'hi amaguen entre la densa transparència de les ombres d'aquelles fotografies.