F. Vera: Festers i xaranga. Xodos. 2009A la inauguració hem fet una breu, però intensa, tertúlia de fotògrafs amb les fotos de Paco com a tema indefugible. Després hem dinat a casa d'uns amics de Paco en un agradable ambient i finalment hem anat a prendre café al bar del poble. I és allà on, ni Paco ni jo hem pogut deixar l'aparell fotogràfic quiet: al bar acabaven de dinar la xaranga i els festers i en aquell espai reduït hem temptat de capturar imatges fent-nos lloc com hem pogut entre aquell ambient festiu i sorollós.
Un ambient d'aquesta mena, generalment, em resulta poc agradable, però la situació era tan colorista i el joc d'elements (la tuba, el saxo, els timbalets, la taula amb les restes del dinar i la gent amb samarretes blaves i grogues) tan suggerent que la situació ens ha motivat enormement. Eixa és una de les causes que ens menen la major part de les vegades a fotografiar: la possibilitat de transformar el que s'hi presenta davant els ulls en una escena (situació en què els elements prenen una particular i suggerent significació mitjançant l'èmfasi d'algun dels detalls mostrats). Fotografiar situacions com aquesta en què cadascú va a la seua, en què tot és imprevisible i caòtic, implica un intent d'organitzar amb precisió meridiana el que tenim al nostre davant per donar-li sentit a la imatge resultant. Que això no és fàcil, ja ho sabem, que resulta complicat obtenir una imatge poc o gens vista, també, però, parafrasejant García-Alix, ningú no ens pot treure el dret a intentar una mirada pròpia d'aquelles coses que d'alguna manera, i ni que siga momentàniament, ens captiven.
I de les fotografies de Paco promet parlar-ne aviat. És un tema que m'abelleix força.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.