fetitx

F. Vera: Castell de Praga. 2007

Hi ha gent, aficionats a la fotografia, que, en saber de la meua activitat fotogràfica, el primer que fan és parlar-me, no ja de tècnica, sinó de tecnologia. Que si tal marca ha tret un model que fa HDR, que si el soroll de tal model a ISO alt és inaprecible, que si tal web dóna una qualificació inmillorable a aquest model comparat amb aquell altre. Tanmateix, hi ha forums destinats a determinades marques d'aparells fotogràfics que no se'n diferencien gaire de l'estil dels seguidors incondicionals d'un equip de futbol, perquè també hi ha tiffossi de la fotografia, o fóra millor dir de les marques fotogràfiques.

Hi ha, en canvi, qui opina que la càmera fotogràfica no és ni més ni menys que una eina per fer un treball i que per tant no cal dedicar-li tanta atenció com se l'hi dedica. És una actitud que sembla no aliniar-se amb cap tipus d'aparell i que considera que fer fotografies és independent de la càmera que s'use.

La meua posició no combrega ni amb els uns ni amb els altres. Tot i que no seria capaç d'encetar una discusió acalorada sobre les excel·lencies d'una càmera sobre d'altra, perquè pense que l'aparell ha de servir per fer fotos i no per fer proves (però em sembla perfecte que d'altres les facen per mi), també considere que la càmera és quelcom més que una eina i que l'elecció d'un o altre aparell implica una mena o altra de fotografia. L'elecció del format, en càmeres de pel·lícula, o el tipus d'aparell en format digital va a condicionar la mena d'imatges que obtenim, perquè no ens cal oblidar, així ho entenc jo almenys, que en el centre del procés fotogràfic, en el fulcre de la creació d'imatges fotogràfiques, sempre hi ha la imperiosa necessitat de la càmera. Hem passat, potser, de la textura granulada de la pel·lícula a la tonalitat continua del sensor, hem variat el vell aixioma d'exposar per a les ombres i revelar per a les llums a la d'exposar per a les llums i procesar per a les ombres, podem haver ampliat la possibilitat de la gamma tonal, haurem modificat les formes d'imprimir la imatge tot passant de la cambra fosca al procés digital i la còpia pigmentària, però el que encara no hem pogut variar ha estat la centralitat de la càmera en el nostre treball. De manera que, en el fons, potser no hi ha tanta distància entre la imatge de la càmera estenopèica i la foto digital.

Cartier-Bresson explicava com quan descobrí la Leica aquesta es convertí en una extensió dels seus ulls, d'altres s'han afanyat a pregonar les qualitats del seu aparell sense cap mena de rubor, i és que, d'alguna manera, el fotògraf està tocat d'una mena de fetitxisme cap el seu aparell perquè en el fons, tot i que de vegades inconscientment, sap de la seua veritable importància i que sense ella no podria ser fotògraf.

.