diumenge, 29 de novembre de 2009

versemblances, verosimilituds i creences

F. Vera: Souvenir del Bòsfor. Turquia. 2003

Ha passat un parell de vegades en les darreres setmanes. La primera amb un grup d'alumnes de segon de batxillerat, la segona divendres passat amb un grup d'alumnes de l'escola municipal d'arts plàstiques de Sueca.
L'amic Xavier Serra, ha treballat en l'asignatura de sociologia de segon de batxillerat el concepte de ciutat actual i ha intentat moure a la reflexió aquests alumnes mitjançant el meu treball Urbs mínima. Dintre del pla de treball havia programat una xerrada en què jo havia de comentar amb ells les imatges, el plantejament i les intencions del treball. Tot semblava anar bé, la gent prestava atenció i jo mateix em veia motivat per aquella actitud interesada, quan, de sobte, una alumna aixeca la mà i em pregunta "aquestes fotos les has fetes tu?". La meua perplexitat degué de ser ben patent, doncs ja des del començament, en presentar-me a la classe, Xavier havia explicat que jo n'era l'autor del treball. Potser dubtava l'alumna de la meua capacitat per realitzar eixa mena d'imatges? Potser considerava que fer fotografies com aquelles era una inqüestionable pèrdua de temps i que només un boig, un tocat de l'ala, podria dedicar-s'hi? O és que possiblement entenguera que això de "fer" és una cosa que ja no s'estila, habituada com deu d'estar a descarregar els treballs de classe de El rincón del vago? Clar, si ja tot hi és a internet, quin sentit té fer res?
Això hauria estat una simple anècdota protagonitzada per una xicota de disset anys de no ser perquè una cosa semblant s'hi va repetir en la visita que l'amic Manolo Baixauli, pintor i escriptor, organitzà amb l'alumnat de l'Escola Municipal Bàsica d'Arts Plàstiques a la sala d'exposicions on hi tenia penjat aquest treball. Cal dir, que en aquesta ocasió els visitants no són joves, sinó gent adulta, generalment dones d'entre els trenta i els cinquanta anys. Després de veure l'exposició i de fer-los cinc cèntims sobre el treball, sobre el procés i les intencions, Manolo feu algunes preguntes estratègiques sobre aquells aspectes del meu treball que, com a professor, li interesava remarcar davant els alumnes. També aquests feien preguntes, de vegades sobre la realització, de vegades valorant les imatges o manifestant allò que més els sorprenia de les fotografies. De sobte, també, una d'quelles persones preguntà "aquestes fotografies has anat a fer-les tu?". "Dona, resulta molt difícil fer-les sense anar-hi", que li vaig respondre jo, tractant de què no se'm notara massa la cara d'estúpid que em deixà la pregunta. "No, era per si les treies d'internet..."

5 comentaris:

  1. Xè, i jo que sé! Ara ja dubte de tot, pel que sembla ja no hi ha res d'evident...
    I si en realitat no cal anar al lloc per fer la foto? És açò un torpedo a la línia de flotació del noema barthià de la fotografia? Uf!, que complicat m'ho han posat...

    ResponElimina
  2. No sé com he trobat este bloc però m´encanta. He llegit les últimes entrades i n´he gaudit. E seguiré de prop i fns i tot l´he adjuntat al meu bloc com a "bloc d´amics".
    (per si no t´ho creus: blocdeltauro.blogspot.com)

    ResponElimina
  3. Tibu, molt content de la teua visita. T'hi pots passar totes les vegades que vulgues, que seràs molt ben rebut.
    He visitat el teu tauró i també m'ha agradat. M'hi he fet seguidor.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Ara només falta que m´adjuntes en "amics, coneguts, per conèixer" i ja serem bessons de bloc...

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.