dijous, 29 d’octubre de 2009

és quan dormo que hi veig clar


F. Vera: Englischegarten, Munic. 2005

"Quan més treballo és quan no estic treballant". Aquesta frase, atribuida en algun lloc que ara no sabria precisar a Joan Miró, és tota una declaració de principis. Si més no caldria que ho fos per als fotògrafs.
Hi ha la creença, falsa amb tota seguretat, de què els que ens hi dediquem hem de dur la càmera penjant al coll, o en bandoulière, d'ací cap allà per si de cas ens "trobem" la foto, però potser és millor, en moltes ocasions, deixar-se l'aparell a casa i dedicar-se al sa exercici de mirar, d'aprendre a treballar quan no s'està treballant. I és que, tot i l'obsessió d'alguns per fer arxiu, la nostra no és una tasca linial, d'acumulació, en què un pas duu a un altre; fer més, aleshores, no implica fer-ho necessariament millor. Possiblement és per això que Erwitt considerava la fotografia com un ofici de ganduls, perquè només el gandul és capaç de treballar quan no treballa. I s'aplica de debó en la tasca. En conseqüència, la possibilitat de prendre fotografies reeixides ja no pot ser una qüestió de probabilitat, sinó de reflexivitat.
El fotògraf necessita del món visible per configurar formalment la seua obra, però de poc li serviria aquesta si no fos capaç d'atendre a les essències de l'invisible, com molt bé considerava l'admirat i malaurat Koldo Chamorro.
Aleshores, el fotògraf, faria bé en apropiar-se d'aquell vers de J.V. Foix: "és quan dormo que hi veig clar..."
.

7 comentaris:

  1. A título personal he de decir que el título de este artículo va perfectamente conmigo.

    Por cierto, la foto que encabeza este post ya la subiste el día 12 de Julio: http://cistelladellum.blogspot.com/2009/07/de-la-sort-i-de-latzar.html

    Saludos.

    ResponElimina
  2. Tens raó, Carlos. M'he despistat! Edite l'apunt i canvie la imatge, ja em repetesc massa en el que dic per repetir també imatges.
    Gràcies per l'observació.

    ResponElimina
  3. Fins i tot tinc la impresió de què aquesta li va millor al tema.

    ResponElimina
  4. Amigo Francesc, edita si quieres mi comentario y elimina la parte en la que te comento lo de la repetición de la imagen.
    Saludos.

    ResponElimina
  5. Carlos, no cal editar res. Com sol dir-se, això són coses "del directo".
    Com deia aquell aforisme de Joan Fuster: "Reivindiqueu el dret a canviar d'opinió, és el primer que us negaran els vostres enemics".
    De tota manera agraesc tant l'observació, com l'oferiment posterior (es nota que no eres enemic...)

    ResponElimina
  6. Totalment d´acord, encara que confessaré que també sóc dels qui poques vegades surt de casa sense la càmera, segurament per la cosa documental i per si de cas s´estavella un satèl.lit artificial a la plaça del poble o hi ha l´aparició de la Verge Maria… De vegades la fotografia té a veure amb la caça.

    Li van fer una entrevista al Castro Prieto quan va fer una expossició al Musée d´Orsay i li van preguntar quina càmera s´havia dut a París aquells dies.

    “Cap”, va dir lacònicament.

    Segurament estava “pensant” fotos o atenia “a les essències de l'invisible” que dius tu.

    ResponElimina
  7. Home, Carles, fotografiar una aparició de la Mare de Déu sí que seria atenyer l'invisible. Segur que ens fèiem famosos si una cosa així ens arribara a passar!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.