diumenge, 7 de març del 2010

valors, actituds i misèries

M. Lorenzo (El Periódico): Francisco Camps i el bisbe Osoro. 2009.

Una mirada pot tindre la facultat d'interpelar l'essència de les coses tot partint de l'aparença externa; i, segurament, és això el que li dóna capacitat expressiva a la fotografia.
Hi ha fotografies que en suggereixen la profunditat de certs valors, d'altres transmeten determinades actituds nobles, i algunes hi posen de relleu certes misèries humanes. Tanmateix, però, una fotografia encara continua sent una inevitable referència de la realitat i no hi ha cap possibilitat de deslligar la imatge d'allò fotografiat, de manera que els valors, les actituds i les misèries suggerides cal suposar pertanyen a allò que s'ha retratat.

El senyor Caturla, vicepresident de la Diputació de València, sembla haver-ho entés a la perfecció i per a això només li ha calgut trepitjar (el verb visitar no podria usar-se amb propietat), per primera i única vegada, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat. En la inauguració de Fragments d'un any, la mostra anual que recull una selecció del treball dels fotoperiodistes valencians, aquest senyor es mostrà indignat, veu en crit i de mala manera, amb una bona part de les imatges allà penjades, ordenant que foren retirades (el MuVIM és un museu que depén de la Diputació). Jo, per la meua part, ho entenc com una demostració palpable de què aquella "essència" que la forma externa suggeria, realment pertany al que s'havia retratat. La meua enhorabona, doncs, a uns fotoperiodistes que tan bé han sabut captar l'essència mitjançant les formes, perquè, d'aquesta manera ens ajuden a saber, una mica millor, quins són els autèntics "valors" d'aquesta gent.

(P.E.: En una societat democràtica "normal", hauria d'estar el senyor Caturla —i el senyor Rus, president de la Diputació— qui hauria de dimitir. En canvi, ací, qui dimiteix, en un acte de dignitat que l'honora, és el director del museu. Romà de la Calle, que recollí el 2004 una entitat amorfa, quasibé inexistent, transformà el MuVIM en un referent inel·ludible de l'art, la cultura i el debat intel·lectual valencians, ara la seua actitud i els seus valors hauran de ser-ne el referent per qui encara vulga mantindre una mínima dignitat)


Carles Francesc (El País): Francisco Camps i Rita Barberà cel·lebren l'èxit del PP a les eleccions europees. 2009

8 comentaris:

  1. Es troba a faltar la foto del ferrari com a happy end del conte que expliquen les fotos censurades

    ResponElimina
  2. Doncs jo que al censor el veig un pèl roig... i no és pel vermell Ferrari: és que les esquerres li han de fer un homenatge a aquest tipus. Quina forma més eficaç de publicitar unes fotografies..!

    ResponElimina
  3. Després de llegir la carta de dimisió, caldria entendre de que açò no ha estat una cacicada momentània d'un diputat "burro", sinó una acció premeditada per desbaratar tota la tasca de Romà de la Calle i el seu equip, que ha aconseguit en sis anys un projecte museístic encomiable que havia tret protagonisme a un IVAM que la direcció actual ha aconseguit fer passar en una velocitat increible de una situació de prestigi internacional a no pintar fava. Eixa és l'autèntica raó, desbaratar qualsevol iniciativa de reflexió cultural o artística.

    ResponElimina
  4. La foto de M. Lornzo podria ser perfectamente un fotograma de El Padrino. Gràcies al senyor Caturia, perquè si no és per ell, aquestes fotos ens passen desapercebudes a tots.

    ResponElimina
  5. No és cap cosa nova. Al Xavi Castillo (Pot de Plom Teatre) també li van "amagar" este cartell quan estava l´honorable Zaplana:

    http://www.potdeplom.com/es/premsa/premsa_llegir.asp?idCategoria=12&Nombre=censura%20cartell

    ResponElimina
  6. Sembla que el fotoperiodisme no está tan mort com semblava... si la censura actua, és que encara la imatge fixa continua tenint la seva força de comunicació y impacte en el que les mira...

    salut!

    ResponElimina
  7. EL Caturla este i el Rus haurien de dimitir, però per tontos. El que volien era llevar les fotos i que ningú se n´adonara de que mai havien estat penjades. Justetet el contrari han aconseguit. Des dels Paisos Catalans fins Finisterre tots s´han assabentat del temeta. Si Goebbles alçara el cap li entraria un infart de vore com alguns dirigixen els aparells de propaganda. Caturla i Rus, uns genis!

    ResponElimina
  8. Gracies per difondre aquesta mena de propostes. Una llastima no poder ser-hi present.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.