dissabte, 13 de març del 2010

Una foto de falles

F. Vera: Fallera a l'ofrena. València. 1996
València, en març, és tota una falla. La ciutat de València i bona part dels pobles i viles de moltes comarques participen de la festa fallera. Les mascletades, a la plaça de l'Ajuntament del Cap i Casal, esclaten cada dia des de l'inici de març fins el dia de Sant Josep, amb l'afluència d'aficionats autòctons, de "guiris" diversos amb ulls com a plats, d'estudiants erasmus que no s'ho acaben de creure i de carteristes professionals vinguts dels llocs més diversos.
La festa gran de València, com passa també amb tantes altres manifestacions lúdiques i pintoresques, pot tindre un cert atractiu fotogràfic i, de fet, fotografiar falles, falleres i mascletades és quelcom habitual en aquests dies (i per a alguns una manera de treure rèdit dels diners invertits en una càmera). Tant és així que hom suposa que si eres fotògraf —i valencià— hauries de tenir tot un arxiu de tema faller que oferir-li. Segurament altres col·legues en tinguen de sobra, però no és el meu cas. De fet quan fa ja uns anys la revista Pensat i fet, de periodicitat anual i dedicada al món faller, em demanà alguna fotografia per al número d'aquell any —un número que es pensava il·lustrar amb imatges de diferents fotògrafs valencians, d'àmbits distints—, al voltant del tema, vaig pensar: «i ara, d'on trac jo una foto de falles!». Perquè com que no es tractava d'un encàrrec calia tirar mà de l'arxiu. Afortunadament vaig recordar que feia un parell d'anys, casualment, n'havia fet una. Una, només una!, però aquella imatge ja em salvava el compromís!
Era el dia de l'ofrena i havia hagut d'acompanyar un amic galès, músic, que no havia vist mai les falles i desitjava conèixer-les. Jo duia, penjada al coll, una Leica M4-P amb un Summicron de 35 mm. però no l'havia fet servir en tot el dia, bé per no haver trobat cap imatge interessant, bé perquè estava més pendent en fer de guia de l'amic "guiri" que de trobar-me imatges. No obstant això, ja de nit, quan ens en tornavem cap a l'estació del tren —anar en cotxe a València en falles, ja ho sabeu, és més que un acte suïcida—, a la cantonada del carrer de Russafa amb el de Xàtiva aparegué la foto: seleccionar 1/15 de segon i f:2, aixecar la càmera i disparar. Allò fou el que els francesos en diuen un coup de foudre, una revelació momentània, una conjunció astral, un ves a saber què en l'estòmac... tot quadrava en aquell reconeixement instantani i fugaç. Avui encara aquesta és l'única foto de tema faller que us hi puc lliurar.

5 comentaris:

  1. Molt bona la foto. Espero que la noia no tingui res a veure amb en Camps, en Gurtel o en Corretja i pogueu fer la revista sense entrebancs..

    ResponElimina
  2. Jo també ho espere. De tota manera la foto es va publicar en el número de 1998. Ara, qui sap si, per allò que dius tu, no serà aquesta foto l'inici d'una nova especialització en fotografia fallera! Fotografiar lenceria també jo ho veig lluny encara ;-)
    (Per satisfer la curiositat visiteu el blog de Siqui)

    ResponElimina
  3. Meravellosa mirada, meravellosa llum i meravellosa composició. La santíssima trinitat de la fotografia! Enhorabona Francesc, una gran foto.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Maria Rosa. És un goig saber que t'ha agradat. T'agafaré prestat això de la santíssima trinitat per explicar als meus alumnes com han de fer una bona foto.

    ResponElimina
  5. Doncs ja tens una nova oportunitat per completar arxiu ... Que passis unes bones festes.
    Esperem fotos

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.