divendres, 12 de febrer de 2010

un número f per a l'ull?

F. Vera: Motor de la sèquia Escalona. Castelló de la Ribera. 2010

Introduir el concepte de número f en un curs d'iniciació a la fotografia sempre resulta una mica complicat i qui ho explica haurà de ser conscient de què tot i ser senzill, fins i tot simple, presenta dificultat per a qui ho sent per primera vegada, ja que respon a una lògica a la qual encara no s'hi ha habituat. Això està, obviament, assumit i hom sap, ja d'antuvi, quins dubtes i quines preguntes formularan els alumnes. Però, ves per on, de vegades la pregunta més insospitada, com una llebre inesperada, salta al camí i se't planta al davant: "quin és el número f de l'ull humà?" No sé si hi ha ningú més que s'ho haja plantejat això, i he de reconéixer que tampoc jo no m'ho havia qüestionat mai.
Vaig eixir del pas amb algun argument sobre la dificultat de determinar un ull "estandard" i per tant de determinar un valor de lluminositat generalitzat. Tanmateix les variacions de la pupil·la, pensava, en dificultarien el càlcul, així com els "defectes" de la miopia i la hipermetropia. No sé si el meu alumne quedaria satisfest amb la resposta, però, un cop acabada la classe, em replantejava a mi mateix i amb major força la pregunta. Tindria l'ull un determinat número f i jo no ho sabia? Vaig fer un ràpid càlcul mental: suposant que la pupil·la puga dilatar-se fins a un centímetre aproximadament i, suposant també que per regla general el diàmetre del globus ocular siga més o menys de dos centímetres i mig, podríem deduir (sense entrar a considerar el grau de transmissió lluminosa de la còrnia ni els canvis de focalització del cristal·lí) que l'ull humà tindria una apertura màxima f:2.8 de manera bastant aproximada. No sé si això té cap importància des del punt de vista oftalmològic, però, des de la perspectiva purament fotogràfica —tot i l'habitual identificació entre el funcionament de l'ull i el de la càmera i que potser motivara la pregunta del meu alumne—, en tenia alguna, de rellevància?.
Des de què Descartes, el 1637, establí el símil per primera vegada a La Dioptrique, hom explica el funcionament de la càmera fosca com si fos un ull i la percepció visual d'aquest com si fos la captació de la imatge per un aparell fotogràfic, però si el model pot servir per explicar certes similituds òptiques entre tots dos elements, resulta evident que és incapaç d'explicar cap dels importants aspectes que els diferencien.
Independentment de la relació entre "distància focal" i "obertura", que teòricament en determinaria el número f de l'ull, la visió funciona mitjançant un sistema sinàptic en què les neurones potencien determinats estímuls en detriment d'altres que s'inhibeixen. Tanmateix, tot i que la pupil·la s'obri o es tanca en funció de la quantitat de llum, de vegades ho fa en funció dels estats anímics i no de la lluminositat i així l'iris se'ns dilata quan sentim ira o se'ns contrau quan ens entra la malenconia. Uns acomodaments "fisiològics" i "psicològics" per als quals la càmera s'hi troba inhabilitada.

Un dia gris, de pluja fosca, en què fins i tot neva durant una curta estona, una colla d'amics escriptors i jo ens trobem a les dependències d'uns antics motors a vapor que treien aigua
per al reg de la sèquia Escalona. Mentre l'encarregat explica el funcionament i els usos, mire el recinte i les màquines: "f:4 i 1/15 de segon", em dic, cerque un punt de vista, calcule la distància en què m'he de situar per fer servir el 20 mm que duc muntat, aixeque l'aparell, enquadre, pose cura en què no hi haja convergència de les paral·leles i prem amb suavitat el botó de l'obturador (els meus vells objectius no saben d'estabilitzadors ni d'autofocus). D'aquesta senzilla manera, aquell indret ombrívol, fosc, pla, sense matissos que l'ull percep ha quedat convertit (si se'm permet la immodestia) en la imatge de llum peculiar, de contrast marcat, amb una certa atmosfera i la relació espacial inopinada que havia previsualitzat. Aleshores el càlcul de lluminositat que havia fet per a l'ull deixa de tenir cap sentit i s'em reforça la idea de què aquest i la càmera pertanyen a paradigmes tan diferents que els possibles punts de contacte potser són una pura i simple anècdota. I ho són perquè la visió té un sentit funcional amb el qual se'ns permet de determinar la distància, la disposició i les característiques dels objectes, una funcionalitat que ens evita d'ensopegar amb un fanal o saber si el plat que posem a taula està el suficientment net. En ajustar els elements mecànics, segons unes normes rígides i inflexibles, però, estem responent a un concepte, una intenció, una idealitat, un imaginari que comporta una intencionalitat, una organització mental i una càrrega cultural que li confereix subjectivitat, creativitat i expressivitat. Si l'ull ens connecta a la realitat més immediata, la fotografia ens trasllada al terreny de l'aparença, del simulacre, de la simbolització i, en definitiva, concretitza determinades idees.
No ens cal saber, tanmateix, com funciona l'ull per emprar-lo de manera adequada, però no podem, en canvi, realitzar bones fotografies si no sabem com ajustar, entre altres coses, l'inflexibe i rígida relació entre temps d'obturació i diafragma. La pregunta del meu alumne ha deixat, doncs, de preocupar-me, tot i que potser algun dia, per satisfer-ne la curiositat, li demane allò del número f de l'ull a un amic que es guanya la vida venent ulleres.

11 comentaris:

  1. Efectivament, sembla que el nº f de l'ull huma es de 2.5. La retina tindría una resolucio de 570 megapixels i el ISO seria de 800.

    ResponElimina
  2. Salvador, gràcies per satisfer la meua curiositat (i la del meu alumne), ja no cal que li pregunte al meu amic òptic. Seria possible que m'indicares d'on has obtingut la informació?

    ResponElimina
  3. Boníssim el post. M'agrada molt el blog, encara que no sempre deixi comentaris, passo sovint. Sempre es toquen temes que conviden a la reflexió sobre l'acte de fotografiar.

    Per cert, si vols veure una curiosa coincidència sobre números f (concretament f:2.8), passa't per aquí:
    http://albertotallon.blogspot.com/2010/01/vision-nocturna.html

    Salutacions!

    ResponElimina
  4. Gràcies Alberto, encoratja saber que rep visites de gent a qui li agrada reflexionar sobre l'acte de fotografiar.
    Val a dir que jo també em passe pel teu Tirando a dar, encara que el post del tatuatge f:2.8 no l'havia vist. Quasi pot dir-se que portes la fotografia "a les venes" ;-)
    Salutacions!

    ResponElimina
  5. M'he quedat de pasta de moniato pensant en el número F de l'ull... I quan han sortit els megapíxels i l'ISO de la retina ja ni us ho explico. Coneixent en Salvador, em crec el que diu, però també m'apunto a la petició de què ens expliqui d'on surt tot plegat...

    ResponElimina
  6. Salvador, al fil del teu comentari i la curiositat inicial he tafanejat (furonejat que diuen a Sueca) per la xarxa i he trobat a la Wikipedia (http://en.wikipedia.org/wiki/F-number) que el diametre de la pupil·la s'obre fins a 6-7 mm i que el número f oscil·la entre f:8.3 amb bona llum i f:2.1 en situació ombrívola, tot i matisar que la distancia focal de l'ull és, a efectes pràctics, una mica més gran que la real, de manera que l'ull tindria un f:3.2.
    En canvi, en aquesta altra pàgina de la University Colorado at Boulder (www.colorado.edu/physics/phys1230/phys1230_fa01/topic36.html) diuen que la pupil·la oscil·la entre els 2 i els 8 mmm de diàmetre i calcula le lluminositat entre un f:2.5 i un f:10.
    I, a l'igual que Isidre, i encara que la qüestió no tinga "valor fotogràfic", reitere la petició de la font d'on has tret la informació si això és possible.
    Ja veus en quin embolic ens hem posat!

    ResponElimina
  7. Osti! En tot el temps que porto relacionat amb el món de la fotografia, mai no m'havia plantejat aquesta qüestió. Si que tenia present la relació de la focal 50mm respecte a proporció del nostre camp de visió. I també que no es pot entendre el fet fotogràfic, sense entendre el mecanisme obertura/velocitat. Però això va mes enllà.
    Gracies per fer-ho saber.

    ResponElimina
  8. Si que ha donat de si la pregunta...

    La veritat es que es una pregunta que tenia al cap des de l'any passat quan un professor de la meva anterior universitat va afirmar a classe "que l'ull humà era la càmera més perfecte que existia".Volia traduir aquesta afirmació a numeros i teoria. Vaig estar buscant, peró al no trobar la informació concreta vaig deixar de donar-hi voltes, fins la anterior classe.

    Per sort, ja tinc els meus vells dubtes resolts!

    Mentre investigava vaig pensar que seria una bona dada per a comparar lents, segons fossin amb major o menor numero f que l'ull humà, a mode de punt 0. Facilitaria molt la comprensió i la comparació d'aquestes dades als usuaris novells, servint de referència. Com ja ha dit el Francesc, alguns conceptes fotogràfics son difícils d'entendre en un principi, i penso que això agilitzaria el procés. Evidentment, aixó també podria servir per a les demés característiques relacionades amb la fotografia.

    Que en penseu?

    ResponElimina
  9. Com molt bé podeu suposar, l'alumne que em feu la pregunta era l'Adrià. I si la resposta que li vaig donar a classe no era el suficientment satisfactòria potser ara, entre tots hem aclarit una mica més la cosa.
    Tanmateix, Manel (de Càu), només una apreciació (pots dir-me maniàtic, si ho vols, però la deformació professional-professoral m'obliga), no seria correcte dir "obertura/velocitat", sinó que caldria dir "obertura/temps", ja que en realitat es fa referència al temps en què l'obturador deixa passar la llum, això de "velocitat" és un mal calc del "shoot speed" anglès que potser es podria traduir més o menys literalment per "rapidesa d'obturació" tot i que la traducció correcta al català seria la de "temps d'obturació".

    ResponElimina
  10. Disculpeu la tardança. He estat fora. Les mves dades tenen nivell C d'evidencia (=opinio d'expert). He preguntat a un amic oftalmoleg i aficionat a la fotografia. :)

    L'ull huma no es ni de lluny la millor camera fotografica. Tampoc es el millor ull animal. Es una mena de "todoterreno"

    ResponElimina
  11. Disculpes acceptades, Salvador (faltaria més!). Jo per la meua part vaig consultar el meu amic òptic i es quedà també parat, digué que ho consultaria a algú.
    D'acord amb això de l'ull "tot-terreny" (focalització, visió perifèrica, visió fotòpica o diürna i visió nocturna).
    Gràcies per la teua aportació.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.