tag:blogger.com,1999:blog-4658490004123743584.post3920735220812595062..comments2023-07-03T14:47:14.648+02:00Comments on cistelladellum: registresFrancesc Verahttp://www.blogger.com/profile/01952696282579924344noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-4658490004123743584.post-57085042843915166572009-08-01T17:36:45.261+02:002009-08-01T17:36:45.261+02:00Jenni:
Certament, ni la poesia és una mera hilació...Jenni:<br />Certament, ni la poesia és una mera hilació de paraules ni la fotografia un simple referent visual. Com deia algú, en literatura se'n diu una cosa i n'és una altra. Eixa és la força de la poesia i de la fotografia, la capacitat per suggerir tantes coses amb una tal economia de mitjans. De la connexió entre poesia i fotografia, n'estic més que convençut i en aquest blog ja m'hi he referit a això en alguna ocasió, de manera més o menys marginal (o no), per exemple a l'apunt de 29 de maig ( http://cistelladellum.blogspot.com/2009/05/son-les-fotos-allegories.html )<br />i al del 8 de maig ( http://cistelladellum.blogspot.com/2009/05/lenigma.html ).<br />Pel que fa a la teua pregunta t'he de dir que "ser", sóc de Sollana, però ja fa trenta anys que visc a Sueca, i que els meus estudis de batxillerat (de sis cursos i revàlides) els vaig fer al Centro Politécnico de Enseñanza (actuals Escoles Jardí), de manera que puc considerar-me un suecà més.<br />M'alegra, també que una suecana mostre interés per seguir aquestes pensamentades que amb una irregular periodicitat vaig perpretant i, ja que vivim al mateix poble, quedes convidada a la inauguració de l'exposició i presentació del llibre que recull el meu treball "Urbs mínima" que serà el 5 de novembre a la sala dels Porxets.<br />Espere nous comentaris teus, que n'estic segur seran força interesants.Francesc Verahttps://www.blogger.com/profile/01952696282579924344noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4658490004123743584.post-75911036873488272622009-08-01T13:11:24.753+02:002009-08-01T13:11:24.753+02:00Sí, estic d'acord amb allò que dius que no tot...Sí, estic d'acord amb allò que dius que no tota la fotografia contempla el mateix objectiu, pel fet que molts fan simples fotografies de record del moment. <br />També que no es un tema a debatre als comentaris del blog pel matisos i la seua extensió. Pero tu has obert ja una escletxa dins del tema, res podría lligar la fotografía o imatge i la paraula si entenem per ejemple la poesía com a simple objecte lingüístic i a la imatge com a simple referent visual. <br />Gràcies pel blog, et continuaré visitant i espere les teues reflexions.<br />Per cert, eres de sueca? <br />Jo també ho soc.Poesiahttps://www.blogger.com/profile/12653566975266688745noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4658490004123743584.post-44411085864756777802009-08-01T02:21:37.869+02:002009-08-01T02:21:37.869+02:00Jenni, no m'ho poses fàcil (i això m'agrad...Jenni, no m'ho poses fàcil (i això m'agrada). El tema permet força matisacions i això no és fàcil fer-ho a un blog perquè els apunts no permeten una extensió excessiva si no és amb el risc d'espantar els possibles lectors, però m'alegra que aquests breus apunts servesquen per motivar comentaris com el teu.<br />La relació entre fotografia i poesia és un aspecte que sempre m'ha interesat, de fet, quan he col·laborat amb algun escriptor, sent el punt de partida les meues fotografies, aquests han optat sovint pel format poètic (ja siga en vers o en prosa) i això vol dir alguna cosa. Altre aspecte és el de la contingència entre fotografia i referent, cosa que, com molt bé dius, deixà definitivament establert Barthes a "La chambre claire" i crec que eixe és el tema central d'aquest apunt, el que determina eixa "dificultat pe a marcar el límit entre denotació i expressió" i és per això que considere l'esència paradoxal de la fotografia, ja que permet la poesia (subjectiva, emotiva, polisèmica) mitjançant un registre determinat per la presència ineludible del referent (objectiu, denotatiu i unívoc).<br />El que també m'interesa constatar és que hi ha usos diferents de la fotografia (i crec que això ho he anat apuntant en algunes entrades anteriors) i que la fotografia digital (al menys de moment) no ha superat. Cal diferenciar entre la fotografia del turista, cap de família o persona que accidentalment captura imatges (l'usuari, com jo el denomine) i el fotògraf (tant s'hi val si professional o aficionat) que realitza una imatge conscient, independent, aparentment al menys, del record i d'una certa intenció artística (però continue insistint en que els límits sempre es mantenen difusos).<br />El tema que apuntes i que relaciona imatge i paraula, intentaré tractar-lo (amb les limitacions pròpies del format, és clar) el més aviat possible. De fet havia estat ja temptat de tractar-lo, però encara no he editat una imatge addient que em done suport a un text d'aquestes característiques.<br />Corresponc el teu interés en llegir-me amb el meu per rebre els teus oportuns i engrescadors comentaris.Francesc Verahttps://www.blogger.com/profile/01952696282579924344noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4658490004123743584.post-48667760990430893292009-07-31T23:57:40.472+02:002009-07-31T23:57:40.472+02:00Com parles d'una part que especialment m'i...Com parles d'una part que especialment m'interessa dins la fotografía, m'agradaria comentar un aspecte del que en parles "La fotografia té dificultats per marcar el límit entre denotació i expressió..."<br />Crec que cada vegada més la fotografia deixa de plasmar el record i intervé en el món artístic de manera desorbitant.El semiòleg francés Roland Barthes va destacar ja des del començament que precisament a la fotografia podiem trobar el que ell anomenaba la "teoría del desvio". Deixava pràcticament al mateix nivell la fotografía i la poesia per la capacitat metafórica que poseeixen (intencionadament o no) la majoria de les imatges. En paraules textuals deïa també Barthes que "sea lo que sea lo que ella ofrezca a la vista y sea cual sea la manera empleada, una foto es siempre invisible: no es a ella a quien vemos porque el referente (lo que ella representa) se adhiere. Y esta adherencia hace que exista mucha dificultad en enfocar el tema de la fotografia".<br /><br />Es un tema ben llarg, les vanguardies ens han ajudat a obrir els ulls entre la imatge i la paraula.<br />Estaré encantada de llegir-te quan vulguis tractar-lo.Poesiahttps://www.blogger.com/profile/12653566975266688745noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4658490004123743584.post-75578841474920771782009-07-31T23:56:34.308+02:002009-07-31T23:56:34.308+02:00L'autor ha eliminat aquest comentari.Poesiahttps://www.blogger.com/profile/12653566975266688745noreply@blogger.com